Lioneses (TMX)

 

Aquesta recepta pot espantar a primera vista, perquè sembla que sigui molt complicada de fer, però la veritat és que és bastant més fàcil del que sembla. La recepta de la massa ha sortit del llibre bàsic de Thermomix, massa choux, mentre que els farcits són nata i trufa muntada. Amb aquestes mesures surten unes 40 lioneses aproximadament; si voleu fer profiteroles, en sortiran més (les lioneses són més grans perquè es tallen pel mig per farcir-les; les profiteroles, en canvi, es farceixen a través d'un forat). Per cert, la pasta sola és força estranya de sabor...

  

Heu de tenir en compte una sola cosa a l'hora de fer aquesta recepta: les lioneses no volen presses, ni a l'hora de pastar, ni de coure ni, especialment, de tallar-les per farcir-les: són de pasta molt fina i si no vigilem una mica, correm el risc que es trenquin i no puguem tornar-les a tapar :-O

Ingredients:

250 grams d'aigua
100 grams de mantega
Mitja culleradeta de sal
Un pessic de sucre
160 grams de farina
4 ous

Comencem posant al vas l'aigua, la mantega, la sal i el sucre, i programem 8 minuts, 100ºC, velocitat 4. Hi afegim la farina de cop i programem 15 segons a velocitat 4. Ho deixem refredar una estona traient el vas de la màquina.

Quan ja sigui tebi, tornem a posar el vas a la màquina, la posem a velocitat 4 i hi afegim els ous, d'un en un, fins que s'hagin incorporat correctament. Passem la massa a la mànega pastissera i la deixem reposar.

Engeguem el forn a 250ºC i quan ja sigui calent, comencem a preparar les lioneses en una plata de forn amb base antiadherent (silicona, paper vegetal, silpat...), separades entre elles. Baixem la temperatura del forn a 200ºC i enfornem la safata uns 20 minuts, o fins que ja s'hagin enrossit. Llavors els traiem del forn i deixem que es refredin totalment abans de tallar-les i farcir-les.

Cookies (TMX)

 

Aquesta recepta fa molt temps que volta per casa, no sé d'on va sortir, me la vaig anotar en un full de paper prim i no en puc dir la font, però fent una recerca per Internet he vist que és a força llocs, així que considerarem que l'autoria és "conjunta" entre els milions de blocs gastronòmics :-D

L'últim cop que la vaig fer va ser per tancar el curset de fotografia dels centres cívics... els professors van insinuar (ep, insinuar amb molta delicadesa, ho van dir directament, vaja) que l'últim dia podíem fer una mica de pica-pica. Com que ningú va quedar amb res, jo em vaig avançar als fets i em vaig aventurar a fer aquestes galetes, un èxit segur.

Ingredients (unes 40 galetes):

100 grams de sucre morè

75 grams de sucre glacé

100 grams de mantega

1 ou

225 grams de farina

75 grams de xocolata a trossos

Mig sobre d'impulsor

Primer cal fondre la mantega, podem fer-ho al microones, i reservar-la. A continuació barregem els dos sucres amb l'ou a velocitat 3, 40 segons. A continuació posem la màquina a velocitat 2 i anem afegint pel bocal la farina i el llevat. Quan estigui tot ben barrejat, hi posem la mantega, sense aturar la màquina, ens assegurem que tot quedi ben amalgamat. Finalment, hi afegim la xocolata a trossos (si l'hem comprat en format de gotes, molt millor) i ho barregem ben barrejat. A continuació posem la massa en un bol i ho deixem reposar mitja hora a la nevera.

Quan s'acabi aquest temps, engeguem el forn a 200ºC, per sobre i per sota, i comencem a fer boletes. La mida de les boles dependrà de la mida que vulgueu que surtin les galetes, a mi em van sortir com les Chip's ahoy fent esferes d'uns 3 centímetres de diàmetre. Ep, no cal que pasteu les boles, les heu de posar rodones a la plata del forn (sobre paper vegetal o qualsevol altra cosa perquè no s'enganxin) i amb la calor ja quedaran planes. Heu de tenir en compte que cal deixar força espai entre galeta i galeta, ja que sinó es tocaran quan es coguin i quedaran enganxades.

Aquesta recepta és ideal perquè us donin un cop de mà les mans petites de la casa :-)

Finalment, quan ho tenim tot a punt, ho posem uns 10 minuts al forn, fins que quedin una mica torradetes de la vora (a nosaltres ens agrada molt que quedin gairebé crues, tovetes de dins, són delicioses). Després les traiem del forn, les deixem refredar, cap a la carmanyola i a classe falta gent!

Mercats: Cardiff

Amb aquest apunt vull inaugurar un conjunt d'articles sobre mercats d'arreu del món, tant d'aquí com de mar enllà :-D
Sempre que anem a algun lloc de viatge, és imprescindible fer una visita pel mercat local, per conèixer de primera mà què menja la gent, què menja de debò i com ho compra fresc. Aquest primer capítol és de fa 2 estius (buf, com passa el temps), quan vam anar a visitar Cardiff, capital de Gal·les.

 

Després del típic esmorzar local per aguantar el que fes falta, ens vam acostar al mercat... tot sota cobert, però amb un porxo, d'allò més curiós: és on hi havia situades les peixateries!

Un cop a dins, hi havia el més típic dels mercats: fruita, verdura i carns... juntament amb alguna parada estranya, com aquesta de la dreta, on venien jacket potatoes (patates al forn farcides amb ingredients al gust).

Una altra cosa curiosa que vam trobar: el carnisser tallant vedella amb la serra al mig dels passadissos (això no és a dins de la parada, sinó al davant!). Sort que no era divendres 13, perquè hauríem escapat a córrer com bojos!

Una altra parada de verdura (molta era embolicada, no tenia pinta de ser gaire fresca)... amb una parada de joies i bijuteria al davant: ja us he dit que era tot força estrany.

Una parada on venien pa, fins i tot era possible comprar un número determinat de llesques. Curiosament, hi havia gent que comprava 2 llesques de pa aquí, un parell de talls d'embotit al carnisser i ja tenien el dinar fet :-O

Un barber a dins d'un mercat? Doncs sí, aquí és possible, i fins i tot amb els colors vermell i blanc clàssic dels barbers.

Aquí podem veure la teulada del mercat, i també podem apreciar el campanar (?) que té el mercat a dins.

I finalment, la meva parada preferida: formatges, formatges i més formatges. Els anglesos són autèntics friquis en aquest aspecte, i en aquesta parada hi havia una varietat increïble de formatges, els quals es podien comprar per peces, a trossos o, el millor de tot, a talls :-D

Púding de bescuit de xocolata - HEMC

I encara una altra recepta d'aprofitament, ara toca unes postres. Fa uns dies que ens van portar un bescuit de xocolata per l'esmorzar de cap d'any... com era d'esperar, no ens el vam acabar tot (misteriosament, per cap d'any no sol haver-hi gaire gana), en vaig fer talls i el vaig congelar, per menjar-me'l als matins.
Després de veure l'HEMC d'aquest mes, vaig pensar que podria fer-ne alguna cosa, i el mateix dia que la Gemma va publicar una recepta de púding (així que això es converteix en una recepta d'aprofitament d'una recepta d'aprofitament... espero que ningú més l'aprofiti, perquè podríem entrar en un bucle espai-temps perillós), vaig descongelar els tres talls que quedaven i vaig preparar-lo, també en motlles individuals. La meva petita variació va ser afegir-hi un grapat de panses, a casa ens encanten. El resultat ha estat òptim :-D

Ingredients (8 racions individuals)
3 talls de bescuit de xocolata
1/2 litre de llet
100 grams de sucre
3 ous
1 grapat de panses
Sucre cremat

Comencem abocant sucre cremat als motlles. Després posem el bescuit a trossos amb la llet, el sucre i els ous, i ho barregem bé. Finalment, hi afegim el grapat de panses. Aboquem la mescla als motlles i ho posem a coure al bany Maria al forn a 175ºC, fins que estiguin fets. La Gemma diu que amb 15 minuts n'hi ha prou, els meus han trigat 25 minuts a superar la prova de l'escuradents.
Avís per a fartissos i impacients: és molt important deixar refredar ben bé els motlles abans d'intentar desemmotllar-los, ja que si la mescla no s'ha pres bé, s'us desfarà tota pel plat i us quedarà com una natilla. Ho dic per experiència XD

Aquesta recepta participa a l'HEMC número 40, plats amb sobres.

Cuscús amb verdura i pollastre a l'ast - HEMC

Vet aquí un plat d'aprofitament... aquest es va fer amb pollastre a l'ast, però també es pot fer amb qualsevol carn que trobem per la nevera i que faci tants dies que la tenim que ja li hem agafat una determinada estima.

Ingredients per a 4 persones:
300-400 grams de pasta de cuscús
2 pastanagues
1 pebrot vermell
2 pebrots verds
1 albergínia
1 carbassó
Sal
Oli
Carn ja cuita
Espècies de cuscús

Netegem i tallem les verdures al nostre gust. Com més petites, més ràpid es couran. Posem les verdures en una safata de forn, ho amanim amb oli d'oliva i sal i les posem al forn a 175ºC fins que siguin cuites (idealment un parell d'hores, segons la pressa que tinguem, una mica menys amb més temperatura).
Quan quedin 5-10 minuts per acabar les verdures, posem la carn en un recipient apte per a forn i ho posem a dins, perquè s'escalfi. A continuació preparem la pasta de cuscús, seguint les instruccions del paquet, i afegim les espècies a l'aigua de cocció. Prepareu bé les instruccions de manera que la pasta quedi cuita amb tota l'aigua i no n'hagueu de treure gens.

Per acabar, posem el cuscús al fons de la plata de servir i les verdures per sobre, la carn a part i que cadascú se serveixi el que vulgui!

Aquesta recepta participa a l'HEMC número 40, plats amb sobres.

Fantasmes de patata

I continuem amb una altra recepta ben típica, però alegrada per la presentació. Aquesta la vaig veure a La casita verde i la vaig fer el mateix dia que la vaig veure, les nenes s'ho van cruspir tot gairebé instantàniament (menys els ulls, afortunadament).
Per fer-los, només us caldrà tenir una mànega pastissera... jo, com que havia acabat de rebre'n una de part de la meva amiga invisible (gràcies Lucía), no vaig poder-me estar de fer-la servir ràpid, ben ràpid.

Ingredients:
Patates
Sal
Oli d'oliva
Grans de pebre

La recepta és tan senzilla com fer un puré de patates al vostre gust: al vapor, al microones, bullides... jo les vaig fer amb la Thermomix, per aprofitar per triturar-les un cop cuites; després cal amanir-lo amb sal i oli d'oliva. Finalment, donar forma als fantasmes. Com era d'esperar en qualsevol recepta feta amb alguna joguina nova, hi va haver algunes coses a millorar, com per exemple:

1. Vaig triturar les patates en calent (exactament, uns instants després de bullir-les), i això vol dir que el puré va quedar com un xiclet quan es va refredar una mica. Després em vaig assabentar que és bo deixar reposar una mica les patates, perquè si es trituren al moment, fracàs absolut!
2. Vaig carregar la mànega pastissera després de triturar les patates. Afortunadament la mànega era de bona, molt bona qualitat, i no es va fondre amb la calor residual. Desafortunadament, la meva mà no és a prova de foc (encara) i segons després d'haver començat a abocar-hi el puré vaig veure que no era bona idea aguantar la mànega amb una mà i posar-hi ingredients gairebé bullint amb l'altra... després de recollir la mànega de terra i proferir uns quants renecs, vaig poder fer els fantasmes de patata.

Un cop tinguem els fantasmes fets, posem un parell de grans de pebre a mode d'ulls i ja ho tenim tot fet!

Uns dies més tard vaig repetir l'experiment, però com que vaig posar carbassó a la mescla i va quedar bastant verd, vaig convertir-ho en serp, fent unes espirals al plat i amb una mica de pernil dolç per fer la llengua bífida (misteriosament, no en tinc cap foto que ho documenti).

Truita de carbassó

Després d'aquests dies d'excessos i bogeria culinària, i seguint la tendència blocaire, ara toca una recepta una mica més lleugera que de costum: una truita de carbassó. Per donar-li una mica més d'alegria, ja que està feta per portar a una reunió d'amics, la vaig fer amb motlles a dins del forn (així em vaig estalviar haver-ne de tallar la forma).

Ingredients:
2 carbassons petits o un de gran
Oli d'oliva
Sal
8 ous

Abans de res, preescalfem el forn a 175ºC. Després tallem el carbassó a daus i coem el carbassó com ens vingui de gust. Jo vaig intentar fer-ho lleuger i ho vaig coure al microones amb l'estoig per a papillota, uns 4 o 5 minuts a potència màxima, segons la mida dels daus. Si ho voleu més untós, fregiu-lo amb oli d'oliva en una paella com faríeu normalment.
Ara batem els ous, poquet, que així quedaran vetes blanques a la truita. Hi afegim el carbassó i ho salem al gust. Agafem el motlle elegit (jo vaig fer-ne servir dos de silicona de formes diferents, ambdós de Bodum) i el pintem amb oli d'oliva amb l'ajuda d'un pinzell. Hi aboquem la mescla i ho posem al forn entre 20 i 25 minuts, caldrà fer la prova de l'escuradents per saber si està cuit de dins, segons l'alçada del motlle.
Quan sigui cuit, ho traiem del forn i ho deixem refredar uns 5 minuts abans de desemmotllar, ja que la truita és molt trencadissa quan és tan calenta. Bon profit!

També aprofito per donar les gràcies públicament al Manel de Cuinar és generós per l'excel·lent organització de la trobada gastroblocaire a Castellterçol. Jo vaig arribar al restaurant entre el segon plat i les postres (que per a mi van ser el berenar) i vaig poder gaudir de la salivadora visita a la fàbrica de bombons local (d'on per cert no puc recordar el nom, perquè em vaig oblidar les receptes que ens van donar a la taula dels bombons).