Xampany de saüc

Aquest apunt, de les 9 i 5 del matí de l'assolellat (o no) i gloriós dimarts dia 7 de setembre, està dedicat a tots els pares i mares de Catalunya. Avui, finalment, les criatures tornen a l'escola, per fi torna la normalitat! Per celebrar-ho, publico una recepta que em va fer molta il·lusió preparar, i que encara em fa més il·lusió ensenyar-la perquè la gent ho provi a casa. Això sí, oblideu-vos-en fins la primavera vinent, perquè aquesta recepta porta ingredients silvestres i primaverals!
Per cert, amb aquesta recepta també m'apunto a l'embolic organitzat la setmana passada sobre l'ús de flors a la cuina...

Aquesta recepta va sortir d'un curs d'herbes remeieres, al qual em vaig apuntar per distingir i conèixer tipus de flors i d'herbes, però l'únic que vaig aprendre va ser a fer licors (especialment de menta o tarongina), pomada de calèndula i, és clar, aquest xampany de saüc. El saüc, suqué, sugué, sulgué o com en digueu a la vostra zona, és un arbust que acaba sent arbre si pot arribar a créixer, que se sol trobar a les lleres dels rius. Nosaltres, per sort, en tenim un al davant de casa (el que veieu a dalt).
Em va tocar fer unes traduccions per a una més que famosa empresa de cava catalana i resulta que aquesta recepta segueix el mètode tradicional d'elaboració del cava, però fet a casa.

Ingredients per obtenir uns cinc litres, més o menys:
12 ramells de flors, més o menys pesen uns 70-80 grams
750 grams de sucre blanc
1 llimona
2 cullerades de vinagre de vi
4 litres i mig d'aigua

L'ideal és collir els ramells a plena floració, les flors són molt perfumades, així que quan t'acostes a l'arbre, ja en sents la flaire. Convé collir-los i fer-los servir el mateix dia, per no perdre'n l'aroma. Quan els tinguem, els posem en un recipient ample, amb el suc de la llimona i la pell tallada a trossets. Hi afegim el sucre, el vinagre i l'aigua. Ho deixem reposar completament destapat un parell de dies a dins de casa.

Transcorregut aquest temps, ho colem i ho passem a una garrafa gran. Aquí el líquid haurà de reposar quinze dies, durant aquest temps es produirà la fermentació. Per aconseguir xampany i no vinagre, caldrà tapar el bocal amb una gasa de fil perquè pugui sortir el gas carbònic de la fermentació, però que no hi pugui entrar la mosca del vinagre.

Un cop transcorreguts aquests 15 dies, ho passem a les ampolles definitives, on es generarà el gas que finalment tindrà el cava. Jo vaig embotellar-ho en ampolles de gasosa antigues (li dóna un toc vintage molt maco) i en ampolles de Vichy (vaig aconseguir un cava amb molt més gas). Val la pena remarcar que ho feu com ho feu, heu de pensar que això genera molt gas i, per tant, molta pressió. Si ho feu amb ampolles de tap de suro, haureu d'assegurar els taps amb filferro.
Un cop hagueu embotellat bé el líquid, ho deixeu reposar tres setmanes.

Un cop han passat aquestes tres setmanes, ja podem posar-lo a la nevera i servir-lo ben fred. A triomfar a la taula! Compte quan l'obriu, que és escumós com qualsevol cava que obriu a taula i el líquid es frissa per sortir.
El gust és molt curiós, força dolç, la lyli diu que sembla que beguis colònia. A mi m'agrada, però sobretot em fa molta gràcia haver-lo fet des de zero :-)

Mireu quina bombolla més petita!