dimarts, 30 d’agost del 2011

Restaurants: L'horta (Bellcaire d'Empordà)

Després de les vacances voltant per cases familiars i una escapada a Núria, vam celebrar el final de l'estiu amb una visita a un restaurant. En aquest cas vam decidir anar al restaurant L'horta, a Bellcaire d'Empordà. De fet, repetíem, ja que un parell d'anys enrere ja hi havíem sopat de meravella; és un d'aquells llocs on val la pena fer un esforç i repetir.
El restaurant té un ambient molt bonic, amb quadres a la venda penjats per les parets (però sense que la quantitat arribi a carregar), ni massa fosc, ni massa clar. Nosaltres hi vam anar un dimarts i devíem ser unes 15-20 persones a tota la sala (unes 4 taules); si hi voleu anar un cap de setmana, assegureu-vos de trucar-hi abans, o us quedareu amb les ganes de tastar les especialitats de la casa.
El que sorprèn més és que només d'entrar et trobes un mostrador amb el peix fresc del dia, com si fos la peixateria, per fer-te venir encara més salivera si vens amb peix al cap... a no ser que optis per les carns, com vam fer nosaltres. Val a dir que vam fer un descobriment que ens va fer veure la llum!
 Pica-pica amb bacó cruixent, ametlla torrada i olives amb oli d'oliva.
Les setrilleres i el pa, realment molt cruixent.
Bou de mar gratinat al forn. Deliciós, amb molt gust de mar.
Coca de gambes, ceps i pernil salat cruixent.
 Espatlla de xai amb reducció de mel i mostassa.
I aquí ve la perla del sopar: un entrecot tipus Kobe (amb vedella de Nebraska) que es desfeia literalment a la boca. Senzillament deliciós, únic.
I per acabar, l'omnipresent coulant de xocolata, amb sorbet i gelat de fruits del bosc...
... i rebosteria variada, amb pastissets diferents, molt bons i de textures lleugeres.
Per rematar la feina i fer-ho baixar tot avall, vam prendre una infusió digestiva amb barreja de la casa, dominava l'anís i el cardamom i era deliciosa :-)
a

3 comentaris:

  1. No tot són postres30 d’agost del 2011, a les 17:34

    Un mooooolt bon final de vacances.
    Apuntada està la referència del lloc.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. starbase30 d’agost del 2011, a les 17:36

    Deixant a banda que entre tots no hauriem de fer servir el mot 'Kobe' en và, i menys quan sabem que de Kobe rien de rien... la veritat és que la carn Nebraska també val per aplaudir amb les orelles :)

    Un sopar ben maco i sucós. M'ha fet venir salivera fins i tot els pastissets del final!! :DD

    ResponElimina
  3. Ruben31 d’agost del 2011, a les 6:53

    Dolça, gràcies :-)

    starbase, la carta especificava clarament que era tipus Kobe i el cambrer ens va explicar que, efectivament, la carn no venia de Kobe, sinó que era de bestiar de Nebraska, ja que, com dius tu, s'abusa de l'etiqueta Kobe quan no ho és. Això em recorda a una gran frase: que no os embauquen, que n'hi ha que diuen que són de Kobe i no ho són, al loro.

    ResponElimina

Deixa'ns algun comentari :-D