Mercats: Marràqueix (Marroc)

Repassant fotos antigues he trobat les d'un viatge a Marràqueix, i com que allà hi ha un mercat de molt renom on vam tenir la sort de passar-hi, us ensenyo la ciutat en imatges (només la vessant de gastronomia, que si no em faig molt pesat).

Després d'una estona vagarejant per uns carrers amb una activitat frenètica (xivarri, fum, olors...) fins trobar el riad, vam entrar-hi i va ser com arribar a un altre món: la tranquil·litat de dins dels riads és un contrast increïble amb el frenesí que es viu a l'exterior.

Les amanides són molt diferents de les nostres: porten verdura, sí, però la gran majoria són conservades en vinagre i espècies. Això fa que siguin de textures i sabors molt diferents, les amanides són realment sorprenents!

I vet aquí un tagín de kofta i ou, tot un descobriment (podeu veure'n la història, la recepta i el batibull de sucar pa aquí). Després de tastar aquest plat suculent, el nostre objectiu va ser comprar-nos un tagín i repetir la recepta a casa (cosa que vaig aconseguir després que el carnisser ens fes pilotilles de xai).

Unes broquetes de xai i pollastre amb arròs i verdures.

I com no, el cuscús de rigor. De postres van sortir les mandarines més dolces i saboroses que hem tastat mai. Aquest va ser el primer àpat que vam fer allà, això eren 4 menús individuals (el cuscús era per a dues persones) i va ser un petit preludi del que ens esperaria durant els tres dies següents...

Vam fer un sopar a la mítica plaça Djemà-el-Fna, plaça que de dia està plena de parades amb mercaderia variada (roba, metall, espècies...) i atraccions per a turistes (un dentista amb un drap ple de dents suposadament arrencades de viu en viu, encantadors de serps) i que de nit passa a ser un lloc espectacular per sopar ràpid, bo i barat. Això sí, no us escapareu del regateig, perquè en aquesta ciutat això és obligatori: la Lyli ens va aconseguir sopar per 5 € per cap, tot inclòs, i amb unes olives macerades de regal per anar obrint boca. Pel que vam veure, el típic per dinar solen ser coses elaborades (tagín, cuscús, bullits...) i, en canvi, per sopar es pren alguna cosa a la brasa acompanyada amb verdures (val la pena destacar l'albergínia en conserva, la vaig trobar espectacular).

Els carrers fan olor d'espècies, i no és d'estranyar, ja que un altre dels atractius culinaris de la ciutat és marxar carregat d'espècies. N'hi ha per turistes, com aquesta de dalt, amb tot de pots tancats, essències, fragàncies (on ens van arrissar una mica i vam comprar el que nosaltres anomenem le timo du Marrakech)...

o bé les parades del soc, on hi ha espècies a granel, igual de bones i molt barates. Al començament atabala una mica passejar pel soc, ja que la intenció és fer-te entrar a la parada per vendre't la mercaderia, però al cap de poc temps t'hi acostumes... nosaltres vam entrar en una parada a comprar espècies, i vam fer tot el ritual: seure en un quadrat minúscul, vam compartir un te amb el propietari i llavors ens va deixar tastar espècies. Vam comprar un Ras-el-Hanout molt carregat d'anís estrellat, el resultat és boníssim (per cert, el vam comprar sencer i el va moldre allà; l'olor quan feia anar el molinet era brutal!); després de tres anys, encara ens en queda una miqueta :-)

I aquí tenim l'últim esmorzar, una barreja entre esmorzar europeu (cereals, llet, cacau) i àrab (bagrirs acabats de fer, pa àrab, suc, te...).
El millor àpat de tots va ser, sens dubte, l'últim sopar que vam fer al Riad, vam tastar autèntiques exquisiteses de la cuina àrab (pastel·les de carn, amanits variats, pollastre amb sal i sucre, pastel·la de poma amb canyella...), en un entorn únic (una sala vermella digna de Xahriar escoltant els contes de Xahrazad), però amb l'emoció del moment em vaig deixar la càmera a l'habitació i no tenim cap prova que ho demostri, llevat del record d'un sopar gloriós!