dissabte, 3 de desembre del 2011

Restaurants: Hostal Serrasolsas - La creu de l'arç (Vidrà)

Reprenem la sèrie de restaurants, aquest cop amb un de ben poc conegut (suposo), però no per això molt recomanable: l'Hostal Serrasolsas de Vidrà, situat literalment on s'acabava la carretera de Vidrà, al següent revolt començava la pista forestal que porta cap a Olot (actualment està asfaltada). Un avís per als valents: la carretera des de Sant Quirze de Besora pot ser un infern si no esteu acostumats a fer revolts, ja que en trobareu uns quants (és molt recomanable no anar-hi en dia de ressaca, sabem de què parlem)... per fer-vos una idea de com de remot n'és, el llogarret, us diré que el cotxe de Google Maps encara no hi ha fet acte de presència!
Així doncs, si busqueu l'atractiu de la tranquil·litat absoluta, silenci i desconnexió, no us podeu perdre el poble ni el seu hostal, un referent de la cuina casolana de la regió. Jo hi havia anat des de petit amb els pares, era una sortida de diumenge ben habitual: anar allà, dinar, fer una bona caminada pels voltants (a vegades sols, mentre els pares feien sobretaula) i tornar cap a casa fent la migdiada de campionat al cotxe.
I vet aquí l'especialitat de la casa: les patates farcides. Ara molts estareu dient ep, això són patates d'Olot. Doncs bé, jo fins fa uns 10 anys, de tota la vida havia conegut aquestes patates com a patates de Vidrà, no tenia cap mena de coneixement del denominatiu d'Olot. Delicioses, úniques, excepcionals. La patata, cuita al punt; la carn, deliciosa; l'arrebossat, per plorar. Us dic de veritat que si tasteu aquestes, les pròximes patates d'Olot que mengeu les voldreu llançar per la finestra a la segona mastegada. Això va ser l'aperitiu, 5 patates d'aquestes entre cap i esquena, per anar fent boca...
Un plat d'escalivada. Observeu el bonus de la cansalada, així ens allunyem de qualsevol temptació vegetariana ;-)
Amanida de cors de carxofa i bolets.
Xai a la brasa amb guarnició.
 Conill amb guarnició.
 Trufes amb nata.
Pastís de formatge amb grana de capellà. Casolà. Contundent, deliciós. Les postres casolanes són la meva perdició!

Ja veieu que aquí no trobarem cuina d'alta volada ni grans pretensions, sinó cuina casolana de tota la vida, i afortunadament el preu també és molt contingut, no vam pagar més de 18-20 € per persona. Si hi voleu anar i assegurar-vos un lloc a qualsevol dels grans menjadors que tenen, assegureu-vos de reservar per telèfon, ja que sovint s'omple i us quedaríeu amb les ganes. Si us hi trobeu, un altre dels avantatges és que accepten encàrrecs de patates per emportar, tant crues com cuites, així que si quedeu sense taula, també tindreu l'opció de marxar amb una plata de patates sota el braç i cruspir-vos-la pels voltants :-)

4 comentaris:

  1. Ep, que si tu fa 10 anys que menges les patates farcides de Vidrà et diré que jo ja les vaig menjar al Serrasolsas per primer cop pel volts de l'any 74 - 75 per lo que fa gairabé 40 anys com a mínim que a Vidrà és serveixen aquestes patates.

    ResponElimina
  2. Anònim, em sembla que no ho has llegit bé: jo sempre les havia conegut així, com les patates de Vidrà. Jo conec la denominació d'Olot des de fa uns 10 anys, per a mi, sempre han estat (i sempre seran) patates de Vidrà. Jo n'he menjat tota la vida, és un restaurant on la família sempre hem anat :-)
    Gràcies pel comentari!

    ResponElimina
  3. Doncs en el meu cas, les patates farcides han estat sempre de Viladesens a l'Empordà.Veus quines coses té la geografia i la gastronomia que es troba tot arreu?. un molt bon blog. Gràcies per compartir les teves experiències culinàries i de tasteig.

    ResponElimina
  4. Tot el menjar es de primera categoria. En el tracte els hi falta empatia, quan hi habia em Pere era diferent,. Molt més familiar

    ResponElimina

Deixa'ns algun comentari :-D