Crema de carxofes

Voleu quedar bé? Voleu fer una crema de verdures que no sembla que sigui una crema de verdures? Aquí teniu una recepta ben elegant, de les que vesteix. Podeu fer-la sense els entrebancs per a un dia qualsevol, o bé regalar-vos una mica, acompanyar-la amb fregits i crostonets i fer-la apte per a festa :-)

Ingredients per a 6 persones:

1 porro

1 ceba grossa

Oli d’oliva

Mig got de vi blanc

8 carxofes

2 litres d’aigua

200 ml de nata líquida

2 talls de cansalada fresca a daus

2 talls de pernil ibèric

Sal i pebre

Comencem amb un sofregit fet amb porro i ceba trossejats, oli d’oliva i un polsim de sal. Quan es comenci a daurar, hi afegim el vi blanc (i, si no en tenim, dolç tipus moscatell) i ho deixem reduir una estona. Mentrestant, podem anar tallant les carxofes; com més petites les deixem, més ràpid es couran. Convé tallar unes làmines fines del mig, on la carxofa és més ampla, i reservar-les per fregir-les al final i fer-les servir com a decoració.

A continuació, afegim les carxofes al sofregit i deixem que es fregeixin 3 o 4 minuts. Hi posem l’aigua (o, si en tenim, brou de verdures) i ho fem bullir tot a foc alt uns 30-40 minuts.

Transcorregut aquest temps, ho triturem tot amb la batedora i ho deixem el més fi que puguem. Amb el colador xinès, comencem a colar la crema; convé ser molt escrupolós en aquest pas, ja que la carxofa fa molts fils i cal deixar la crema ben neta (durant el curs una alumna va apuntar, amb gran encert, la manera de fer-ho passar més ràpid pel xinès: només cal deixar de banda la mà del colador i remenar-ho amb la batedora; proveu-ho, guanyareu ben bé 15 minuts). Ara hi afegim la nata líquida i ho bullim a foc lent durant 5 minuts.

Podem aprofitar aquests darrers minuts per fregir els entrebancs que hi posarem: els daus de cansalada ibèrica, els daus de pernil ibèric i, finalment, les làmines de carxofa fregides i cruixents que hem reservat abans.

Aquesta recepta participa a la convocatòria de La recepta del 15, edició gener, organitzada per Els fogons de La bordeta.

Repassant el web dels amfitrions, he vist que la meva recepta s'assembla sospitosament a la seva, podria ser que hagués sortit d'allà, tot i que no recordo d'on ens vam inspirar per fer-la o si realment ens va sortir de zero així...