Catacuina

Chocolate heaven

2012-01-24T23:48:00.000+01:00

Així, ha d'anar en anglès el títol. Per què? Doncs perquè així el vaig trobar, l'any 2005, a Delicious Days, i perquè després de gairebé 6 anys covant-se i criant teranyines al meu disc dur, vaig cuinar aquesta delícia, el paradís de xocolata. Un nom que li fa justícia :-)
Coneixent els gustos nord-americans, vaig reduir una mica el sucre i en lloc de fer servir 250 grams, vaig creure que amb 200 grams ja seria prou dolç. La veritat és que va ser un encert, el pastís té el gust perfecte, molt dominat per la xocolata.
La Nicky de Delicious Days ja avisa que aquest és el seu pastís de xocolata preferit. Nosaltres el vam haver de repetir el diumenge següent, perquè això és pura addicció. Com us podeu imaginar, allò que es diu de dieta, no és (òbviament), però serveix per fer-nos passar el cuquet uns quants dies.

Ingredients:
200 grams de mantega
200 grams de xocolata negra
200 grams de sucre (original: 250 grams)
4 ous
2 cullerades de farina

Decoració (pròpia)
80 grams de mantega
250 grams de sucre glacé
8 maduixes/8 nous (sense fotos)

Untem un motlle desmuntable o de silicona (jo, un motlle de silicona de 18 cm) amb mantega. Posem el forn a 190 ºC. Sense obrir el paquet de xocolata, l'estomaquem contra el marbre per trencar-lo una mica. Obrim el paquet i el posem a fondre al bany Maria juntament amb la mantega, a foc molt lent, fins que sigui homogeni. Llavors hi afegim el sucre i ho barregem bé. Ho deixem reposar.
Al cap de cinc minuts hi comencem a afegir els ous, d'un en un; abans d'afegir-n'hi un altre, ens assegurem que s'hagi integrat perfectament. Quan haguem acabat amb els ous, hi afegim les dues cullerades (sí, només dues, imagineu-vos quina espessor de pastís) i ho batem una mica, fins que desapareguin els grumolls. Ara només falta posar-ho al forn uns 35 minuts (si el motlle és de 26 cm, la Nicky aconsella coure-ho 25 minuts). Un cop surt del forn, l'hem de desemmotllar i deixar refredar completament.
Mentrestant podem preparar la crema de mantega: batem la mantega a temperatura ambient i hi anem afegint el sucre glacé, fins que obtinguem la textura que vulguem. Jo hi vaig afegir colorant groc perquè es veiés més la mantega. Rentem i tallem les maduixes.

A dalt el tenim després de decorar, just abans de posar-hi el sucre glacé. Per decorar-lo, posem una corona de crema de mantega i hi posem les maduixes per sobre, recordeu que la crema serveix de cola, farà que les maduixes s'aguantin al seu lloc un cop es refredi.

Assegureu-vos de posar-hi el sucre glacé amb un tamís o un colador, la diferència és abismal.
Per cert, la Nicky està en desacord amb la recepta original, on diu que el pastís és molt millor deixat reposar un dia; per a ella, tebi poc després de sortir del forn diu que és gloriós. Nosaltres, tot i les temptacions més que evidents per la flaire domèstica, no vam poder-ne fer aquesta comprovació... serà qüestió de repetir-lo!

Si voleu mirar altres receptes que he fet de Delicious Days, podeu tastar l'albergínia o carbassó estil Ottolenghi o els nyoquis molt ràpids (sens dubte, els millors nyoquis que han sortit de la nostra cuina).

Milka Crispy Snax (trnd)

2012-01-21T12:38:00.000+01:00

Fa un parell de mesos des de trnd em van enviar una capsa de promoció de Milka per tastar i repartir entre amics i coneguts.
El contingut era ben interessant:

20 paquets de mostres de Milka Crispy Snax

Una bossa gran de Milka Crispy Snax, cereals i panses recoberts amb xocolata amb llet (us sonen? S'assemblen molt als bombons de cereals amb xocolata que vam fer aquí).

Una bossa gran de Milka Lila Stars Snax, avellanes recobertes amb crema i xocolata. Realment aquest producte ha estat l'estrella, són una autèntica delícia :-)
Uns quants vals de descompte per comprar més bosses Milka.

Jo vaig repartir les mostres entre amics familiars i també als alumnes, a classe, i la veritat és que no vaig trobar ningú que em digués que no li havien agradat! Sense voler-los fer massa publicitat, us diré que si us agrada la xocolata amb llet, aquí es nota que és Milka, té aquell punt dolcet, cremós i empalagós que la fa realment molt bona :-)
El perill és evident: un cop obert, és complicat menjar-ne només un o dos XD

Crema de carxofes

2012-01-14T22:05:00.000+01:00

Voleu quedar bé? Voleu fer una crema de verdures que no sembla que sigui una crema de verdures? Aquí teniu una recepta ben elegant, de les que vesteix. Podeu fer-la sense els entrebancs per a un dia qualsevol, o bé regalar-vos una mica, acompanyar-la amb fregits i crostonets i fer-la apte per a festa :-)

Ingredients per a 6 persones:

1 porro

1 ceba grossa

Oli d’oliva

Mig got de vi blanc

8 carxofes

2 litres d’aigua

200 ml de nata líquida

2 talls de cansalada fresca a daus

2 talls de pernil ibèric

Sal i pebre

Comencem amb un sofregit fet amb porro i ceba trossejats, oli d’oliva i un polsim de sal. Quan es comenci a daurar, hi afegim el vi blanc (i, si no en tenim, dolç tipus moscatell) i ho deixem reduir una estona. Mentrestant, podem anar tallant les carxofes; com més petites les deixem, més ràpid es couran. Convé tallar unes làmines fines del mig, on la carxofa és més ampla, i reservar-les per fregir-les al final i fer-les servir com a decoració.

A continuació, afegim les carxofes al sofregit i deixem que es fregeixin 3 o 4 minuts. Hi posem l’aigua (o, si en tenim, brou de verdures) i ho fem bullir tot a foc alt uns 30-40 minuts.

Transcorregut aquest temps, ho triturem tot amb la batedora i ho deixem el més fi que puguem. Amb el colador xinès, comencem a colar la crema; convé ser molt escrupolós en aquest pas, ja que la carxofa fa molts fils i cal deixar la crema ben neta (durant el curs una alumna va apuntar, amb gran encert, la manera de fer-ho passar més ràpid pel xinès: només cal deixar de banda la mà del colador i remenar-ho amb la batedora; proveu-ho, guanyareu ben bé 15 minuts). Ara hi afegim la nata líquida i ho bullim a foc lent durant 5 minuts.

Podem aprofitar aquests darrers minuts per fregir els entrebancs que hi posarem: els daus de cansalada ibèrica, els daus de pernil ibèric i, finalment, les làmines de carxofa fregides i cruixents que hem reservat abans.

Aquesta recepta participa a la convocatòria de La recepta del 15, edició gener, organitzada per Els fogons de La bordeta.

Repassant el web dels amfitrions, he vist que la meva recepta s'assembla sospitosament a la seva, podria ser que hagués sortit d'allà, tot i que no recordo d'on ens vam inspirar per fer-la o si realment ens va sortir de zero així...

Magdalenes triomfals

2012-01-11T16:08:00.004+01:00

Sabeu quan voleu fer una recepta i encertar-la? Sí, que surti tot perfecte, que no hi hagi errors, que tinguis el resultat esperat sense sorpreses. Doncs si el que busqueu són receptes així, passeu pel web de la Su i l'Mc, Webos fritos, on trobareu receptes fàcils i difícils, però on comprovareu que els resultats que ella obté (i que ell fotografia). De tant en tant, fan algun curset de cap de setmana en línia, uns dies abans avisen dels ingredients a comprar, el divendres pengen les instruccions i un vídeo amb la recepta i llavors estan tot el cap de setmana pendents dels comentaris, just perquè tothom aconsegueixi clavar les receptes (si teniu Twitter, la Su us contestarà en qüestió de segons, literalment; seguiu-la, val molt la pena).
Sigui com sigui, jo vaig seguir el seu curset de magdalenes, el vaig fer una setmana més tard (qüestió de logística familiar), i ja veieu el resultat: excel·lent. Unes magdalenes suaus, esponjoses i, el més important: amb barretina que s'aguanta :-)

Ingredients per a 18 magdalenes:
Mitja taronja (jo, llimona)
200 grams d'ou sense closca (uns 4 ous)
200 grams de sucre
200 grams d'oli d'oliva
220 grams de farina de postres (la més fina que trobeu)
1 pessic de sal
15 grams de llevat químic

Nosaltres vam fer la preparació amb Thermomix; si no la teniu, podeu seguir la preparació sense la màquina a la pàgina de Webos fritos.
Posem la mitja llimona, amb pell inclosa, al vas; també hi afegim els ous i el sucre, i ho programem 3 minuts a 37 ºC i velocitat 5. Quan s'acabi el temps, tornem a posar el mateix, però sense temperatura. A continuació hi afegim l'oli i ho barregem 15 segons a velocitat 5. Hi afegim la farina (jo la vaig tamisar), el llevat i la sal i ho barregem 10 segons a velocitat 6.
Aboquem la barreja a les càpsules que tinguem (paper o silicona). Com veieu, jo vaig fer servir càpsules de silicona, les magdalenes es van desenganxar a la perfecció. A continuació poseu les càpsules en algun lloc que li doni suport i que pugui anar al forn (tipus safata de magdalenes) i tot plegat cap a la nevera, mitja hora com a mínim.
Preescalfem el forn a 250 ºC, per sobre i per sota. Mentre es va escalfant, traiem les magdalenes de la nevera i les reguem amb força sucre, just abans d'entrar al forn. Abaixem la temperatura del forn a 220 ºC i coem les magdalenes entre 12 i 14 minuts, segons si ens agraden més o menys torrades. Com avisa la Su, no obriu el forn per mirar-les, que us quedareu sense barretina!

Pel que he vist, el truc perquè surti la barretina (i s'aguanti, clar) és el canvi brusc de temperatura (molt fred a la nevera i molt calent al forn) i que les càpsules tinguin suport mentre estiguin crues: la placa de magdalenes és d'Ikea i serveix per posar-n'hi 12; les 6 restants van acabar amb la càpsula a dins de flameres d'alumini

Ulleres de pasta de full

2012-01-08T15:00:00.000+01:00

Recepta fàcil, la podeu variar segons el que tingueu a casa (fruits secs, xocolata, cabell d'àngel), abans de fer els cargols. Jo vaig decidir fer-la perquè tenia una làmina de pasta de full que demanava a crits marxar del congelador, estava força seca i creia que no arribaria ni a pujar. Tot i així, va anar força bé :-)

Ingredients:
Una làmina de pasta de full
Sucre
Un ou

Opcional:
Mantega
Fruits secs
Xocolata
Cabell d'àngel...

Primer de tot estirem la massa i hi aboquem sucre. Com més n'hi posem, més dolces sortiran les ulleres. Aquí també hi podem posar més mantega si volem. Tanquem en tres plecs i treballem amb el corró, que ens torni a quedar estirada. L'únic que no podem fer és arrugar la làmina, fer-ne una pilota, etc. Si mantenim els plecs sense barrejar-los, la pasta de full mantindrà les fulles :-)

Quan ja ho tinguem treballat, cargolem la massa per banda i banda, fins a la meitat.

Després ho tallem a ganivet a la mida que vulguem (com més prim, més cruixent i més ràpid es courà).

Ara ho passem a una superfície antiadherent apta per a forn.

Ho pintem amb ou batut (opcional: posar-hi una mica més de sucre, quedaran més cruixents) i cap al forn fins que quedin rossetes.

Al cap de 15-20 minuts ja ho podem treure. A nosaltres ens agraden una mica crues, per això les vam deixar mig transparents, boníssimes!

Flam de torró de Xixona

2012-01-02T02:30:00.000+01:00

Aquí tenim una recepta bona, llaminera i fàcil, en 10 minuts la tens a punt per posar a la nevera, on ha de reposar unes 3-4 hores. La recepta va sortir d'un llibre de Thermomix (Simplemente espectacular) i és ideal per rematar aquells relleus de torró que ens sobren després de Nadal o bé per fer passar alguna taula de torrons de la panera, aquella taula que sabem que ningú es menjara...

Ingredients per a 6 flams:
200 grams de torró de Xixona
Mig litre de llet sencera
250 ml de nata líquida
100 grams de sucre
2 sobres de quallada

Ingredients per a les galetes de sucre:
Sucre
Fruits secs

Piquem el torró com més petit millor. El podem passar per la batedora de mà, per la batedora de vas o per la Thermomix (si en tenim); segons el mètode que fem servir, hi estarem més o menys estona.
A continuació, hi afegim la resta d’ingredients del flam, ho barregem fins que quedi ben barrejat i ho posem en un cassó a foc mig. Convé anar remenant sovint perquè no s’enganxi la barreja. Quan trenqui el bull, ho retirem del foc uns moments, sense deixar de remenar i, a continuació, ho tornem a posar al foc; quan torni a bullir, parem el foc i aboquem la mescla als motlles. Deixem reposar els motlles a la nevera unes 3-4 hores.

Mentrestant, podem fer la galeta de sucre per decorar: posem el sucre en una paella antiadherent al foc. Podem fer-ho a foc alt, però cal tenir molta cura, perquè se’ns pot cremar ràpid i pujar molt de color. Abans no es torni líquid, podem preparar un paper vegetal o superfície antiadherent (Silpat, silicona...) i repartir-hi els fruits secs. Un cop fet això, passem a remenar el sucre. Quan tinguem el color torradet que vulguem i, amb molta cura de no cremar-nos, aboquem el sucre a sobre dels fruits secs de manera que es vagi repartint. Si volem, podem posar uns quants fruits secs per sobre, els quals quedaran descoberts. Finalment, ho deixem refredar una bona estona. Quan torni a ser sòlid, ho desenganxem de la superfície i ho trenquem amb una mica de gràcia.

Galets de Nadal

2011-12-24T15:06:00.000+01:00

Aquest apunt no és ben bé una recepta, sinó més aviat una tècnica: com farcir galets i que no se'ns desmuntin a la sopa (o almenys que no ho facin tots...). Nosaltres ho vam provar l'any passat i van quedar molt bé en cru, però a l'última bullida vam tenir alguns problemes tècnics i va anar mig bé-mig malament.
De totes maneres, com es diu força sovint: a la panxa ja es barreja tot ;-)

Ingredients:
Galets de Nadal (són diferents als altres: tenen un forat tancat)
Carn de pilotilla
Farina

Comencem posant la carn de pilotilla a la màniga pastissera, amb aquesta eina anirem molt més ràpid a farcir i també ho podrem deixar molt més comprimit, així augmentem les possibilitats que la carn es quedi a dins.

Els farcim molt, moltíssim, que no quedi cap espai buit. Pensem que quan els galets bullin, creixeran, i llavors la carn es pot escapar per aquests espais.

Un cop estiguin farcits, els segellem sucant la carn que surt a la farina.

I ja només ens queda coure el resultat: si teniu molt caldo, podeu fer-los bullir a foc molt lent directament al caldo; si teniu por de fer curt, bulliu la meitat del temps, també a foc molt lent, amb aigua; passeu els galets al caldo i acabeu l'altra meitat del temps.
Si voleu provar de fer-ho, encara us queden unes hores per anar a tota pastilla a cal carnisser :-)
Bones festes, lectors del bloc!

Mercats: Marràqueix (Marroc)

2011-12-21T13:50:00.000+01:00

Repassant fotos antigues he trobat les d'un viatge a Marràqueix, i com que allà hi ha un mercat de molt renom on vam tenir la sort de passar-hi, us ensenyo la ciutat en imatges (només la vessant de gastronomia, que si no em faig molt pesat).

Després d'una estona vagarejant per uns carrers amb una activitat frenètica (xivarri, fum, olors...) fins trobar el riad, vam entrar-hi i va ser com arribar a un altre món: la tranquil·litat de dins dels riads és un contrast increïble amb el frenesí que es viu a l'exterior.

Les amanides són molt diferents de les nostres: porten verdura, sí, però la gran majoria són conservades en vinagre i espècies. Això fa que siguin de textures i sabors molt diferents, les amanides són realment sorprenents!

I vet aquí un tagín de kofta i ou, tot un descobriment (podeu veure'n la història, la recepta i el batibull de sucar pa aquí). Després de tastar aquest plat suculent, el nostre objectiu va ser comprar-nos un tagín i repetir la recepta a casa (cosa que vaig aconseguir després que el carnisser ens fes pilotilles de xai).

Unes broquetes de xai i pollastre amb arròs i verdures.

I com no, el cuscús de rigor. De postres van sortir les mandarines més dolces i saboroses que hem tastat mai. Aquest va ser el primer àpat que vam fer allà, això eren 4 menús individuals (el cuscús era per a dues persones) i va ser un petit preludi del que ens esperaria durant els tres dies següents...

Vam fer un sopar a la mítica plaça Djemà-el-Fna, plaça que de dia està plena de parades amb mercaderia variada (roba, metall, espècies...) i atraccions per a turistes (un dentista amb un drap ple de dents suposadament arrencades de viu en viu, encantadors de serps) i que de nit passa a ser un lloc espectacular per sopar ràpid, bo i barat. Això sí, no us escapareu del regateig, perquè en aquesta ciutat això és obligatori: la Lyli ens va aconseguir sopar per 5 € per cap, tot inclòs, i amb unes olives macerades de regal per anar obrint boca. Pel que vam veure, el típic per dinar solen ser coses elaborades (tagín, cuscús, bullits...) i, en canvi, per sopar es pren alguna cosa a la brasa acompanyada amb verdures (val la pena destacar l'albergínia en conserva, la vaig trobar espectacular).

Els carrers fan olor d'espècies, i no és d'estranyar, ja que un altre dels atractius culinaris de la ciutat és marxar carregat d'espècies. N'hi ha per turistes, com aquesta de dalt, amb tot de pots tancats, essències, fragàncies (on ens van arrissar una mica i vam comprar el que nosaltres anomenem le timo du Marrakech)...

o bé les parades del soc, on hi ha espècies a granel, igual de bones i molt barates. Al començament atabala una mica passejar pel soc, ja que la intenció és fer-te entrar a la parada per vendre't la mercaderia, però al cap de poc temps t'hi acostumes... nosaltres vam entrar en una parada a comprar espècies, i vam fer tot el ritual: seure en un quadrat minúscul, vam compartir un te amb el propietari i llavors ens va deixar tastar espècies. Vam comprar un Ras-el-Hanout molt carregat d'anís estrellat, el resultat és boníssim (per cert, el vam comprar sencer i el va moldre allà; l'olor quan feia anar el molinet era brutal!); després de tres anys, encara ens en queda una miqueta :-)

I aquí tenim l'últim esmorzar, una barreja entre esmorzar europeu (cereals, llet, cacau) i àrab (bagrirs acabats de fer, pa àrab, suc, te...).
El millor àpat de tots va ser, sens dubte, l'últim sopar que vam fer al Riad, vam tastar autèntiques exquisiteses de la cuina àrab (pastel·les de carn, amanits variats, pollastre amb sal i sucre, pastel·la de poma amb canyella...), en un entorn únic (una sala vermella digna de Xahriar escoltant els contes de Xahrazad), però amb l'emoció del moment em vaig deixar la càmera a l'habitació i no tenim cap prova que ho demostri, llevat del record d'un sopar gloriós!

Galetes decorades (TMX)

2011-12-13T13:48:00.000+01:00

Aquí tenim una gran recepta per fer a casa amb la canalla, molt fàcil de fer, molt fàcil d'embrutar-ho tot... i també molt fàcil de netejar! La recepta ha sortit de l'especial de Nadal 2011 de la revista Thermomix i, tot i estar preparada per fer-se amb la ditxosa maquineta, també es pot fer a mà (posant-hi molta més mà d'obra, clar).

La recepta original no porta canyella, però com que a casa ens agrada molt, moltíssim, n'hi vaig posar, i van quedar boníssimes, amb un sabor similar a les galetes napolitanes, però menys cruixents. El millor de tot és que van sortir unes 40-50 galetes, i aguanten molt bé el temps, ja que ens han durat més d'una setmana i continuen com acabades de decorar. Amb la quantitat de glaça nosaltres vam fer curt per decorar totes les galetes (segurament si ho hagués fet jo sol n'hauria tingut prou, ja que a part de les galetes, la taula també va quedar ben decorada).

Ingredients:
Per a la massa:
120 grams de sucre glacé
400 grams de farina
240 grams de mantega a temperatura ambient i a trossets
1 ou
5 grams de canyella

Per a la glaça:
1 clara d'ou
200 grams de sucre glacé
1 rajolí de suc de llimona
Colorants alimentaris

Posem els ingredients de la massa al vas i programem 20 segons a velocitat 6. Si ho fem a mà, ho barregem tot en un bol gran fins que ho tinguem ben amalgamat. Un cop acabat de barrejar, ho posem en una bossa de plàstic o ho tapem amb paper transparent i ho deixem un quart a la nevera.
Encenem el forn a 180 ºC. Traiem la massa i la dividim en tres o quatre parts iguals. N'agafem una i deixem les altres a la nevera. Amb el corró, aplanem la massa i la tallem amb el tallapastes o a ganivet (si ho feu a ganivet, assegureu-vos que la massa sigui molt freda o us costarà tirar línies rectes). A mesura que aneu tallant les formes, aneu-les posant a la safata de forn, folrada amb algun antiadherent (Silpat, silicona, paper vegetal...). Quan tingueu una safata plena, cap al forn 12 minuts (més o menys). Mentre es van coent, agafeu la massa de la taula, feu-ne una bola i torneu-la cap a la bossa. Agafeu una altra porció freda i repetiu el procés fins que hagueu acabat (la massa també es pot congelar si acabeu la paciència).

Un cop les tenim totes cuites ja ens les podem cruspir. Ara bé, si tenim ganes de fer-les realment especials, les podem decorar amb glaça; però abans de fer la barreja haurem de preparar materials: tallem uns quadrats de paper vegetal de manera que puguem fer-ne mànegues pastisseres en miniatura. Un cop tinguem això preparat, posem tots els ingredients a la TMX i programem 20 segons a velocitat 6. Separem la glaça en bols, tants com colors vulguem pintar, i hi afegim el colorant. Hem d'anar una mica per feina, ja que la glaça s'asseca relativament ràpid i fa crosta si no ho anem tocant.

Carreguem cada paper amb glaça d'un color i ens dediquem a pintar amb tota la gràcia que puguem les galetes; al començament les criatures troben complicat controlar el traç i la pressió (mouen la mànega però no fan pressió: no pinta res; pitgen i no mouen: queda tot amarat de glaça), però al cap d'una mica comencen a trobar-hi el truc i fan coses xules (si no se'ls desmunta el paper i queden amb les mans de colorins). Un cop hagueu acabat de decorar (o esgoteu la glaça), deixeu les galetes al descobert i en mitja hora més o menys serà tot sec.
Després de la glaça amb colorants, la taula de la cuina semblava el camp de batalla de les Ardenes... per sort, com que la barreja per decorar no és res més que sucre i clara d'ou, es neteja molt bé amb un drap humit, encara que estigui tot molt sec... primer s'estova i al cap d'un moment marxa!

També aprofito aquest apunt per participar a l'excel·lent sorteig que fa l'Antonella de La pasta per als catalans, 12 quilos de pasta poden anar molt bé per a una família nombrosa ;-)

Restaurants: Hostal Serrasolsas - La creu de l'arç (Vidrà)

2011-12-03T16:03:00.000+01:00

Reprenem la sèrie de restaurants, aquest cop amb un de ben poc conegut (suposo), però no per això molt recomanable: l'Hostal Serrasolsas de Vidrà, situat literalment on s'acabava la carretera de Vidrà, al següent revolt començava la pista forestal que porta cap a Olot (actualment està asfaltada). Un avís per als valents: la carretera des de Sant Quirze de Besora pot ser un infern si no esteu acostumats a fer revolts, ja que en trobareu uns quants (és molt recomanable no anar-hi en dia de ressaca, sabem de què parlem)... per fer-vos una idea de com de remot n'és, el llogarret, us diré que el cotxe de Google Maps encara no hi ha fet acte de presència!
Així doncs, si busqueu l'atractiu de la tranquil·litat absoluta, silenci i desconnexió, no us podeu perdre el poble ni el seu hostal, un referent de la cuina casolana de la regió. Jo hi havia anat des de petit amb els pares, era una sortida de diumenge ben habitual: anar allà, dinar, fer una bona caminada pels voltants (a vegades sols, mentre els pares feien sobretaula) i tornar cap a casa fent la migdiada de campionat al cotxe.

I vet aquí l'especialitat de la casa: les patates farcides. Ara molts estareu dient ep, això són patates d'Olot. Doncs bé, jo fins fa uns 10 anys, de tota la vida havia conegut aquestes patates com a patates de Vidrà, no tenia cap mena de coneixement del denominatiu d'Olot. Delicioses, úniques, excepcionals. La patata, cuita al punt; la carn, deliciosa; l'arrebossat, per plorar. Us dic de veritat que si tasteu aquestes, les pròximes patates d'Olot que mengeu les voldreu llançar per la finestra a la segona mastegada. Això va ser l'aperitiu, 5 patates d'aquestes entre cap i esquena, per anar fent boca...

Un plat d'escalivada. Observeu el bonus de la cansalada, així ens allunyem de qualsevol temptació vegetariana ;-)

Amanida de cors de carxofa i bolets.

Xai a la brasa amb guarnició.

Conill amb guarnició.

Trufes amb nata.

Pastís de formatge amb grana de capellà. Casolà. Contundent, deliciós. Les postres casolanes són la meva perdició!

Ja veieu que aquí no trobarem cuina d'alta volada ni grans pretensions, sinó cuina casolana de tota la vida, i afortunadament el preu també és molt contingut, no vam pagar més de 18-20 € per persona. Si hi voleu anar i assegurar-vos un lloc a qualsevol dels grans menjadors que tenen, assegureu-vos de reservar per telèfon, ja que sovint s'omple i us quedaríeu amb les ganes. Si us hi trobeu, un altre dels avantatges és que accepten encàrrecs de patates per emportar, tant crues com cuites, així que si quedeu sense taula, també tindreu l'opció de marxar amb una plata de patates sota el braç i cruspir-vos-la pels voltants :-)

Empanada gallega

2011-11-24T06:03:00.000+01:00

A les fires, he vist molts cops que l’empanada gallega pot ser de molts ingredients: de tonyina, de carn, de pop, de verdures... De totes maneres, el meu pare sempre la feia de tonyina i pebrot i a nosaltres sempre ens ha agradat aquesta. Així doncs, avui explicarem com fer una empanada gallega de tonyina.

El meu sogre fa la massa a mà, sense Thermomix ni cap altre estri, amb farina, aigua i algun ou. No recordo exactament què hi posa, ni les quantitats, però era de les coses més senzilles que he vist mai. El farcit és exactament el mateix que fem ara, però la massa varia. Jo avui explicaré la massa que vam fer l’últim dia a casa, recepta del llibre bàsic de Thermomix, però absolutament aplicable a mans treballadores que no tinguin la màquina a casa. La recepta del farcit és, doncs, casolana.

Starbase de De cuina (jo ho he vist allà) juntament amb

http://ambcompte.net/cuina
http://baixagastronomia.cat/
http://cuinagenerosa.blogspot.com/
http://delicies.blogspot.com/
http://elcocinillas.wordpress.com/
http://olletadeverdures.cuina.cat/
http://tapatdetapes.blogspot.com/

s'han decidit a fer xivarri per engreixar el Banc d'aliments fins a límits insospitats

Així que ja ho sabeu, passeu demà, dia 25 de novembre, pel Banc d'aliments a omplir-lo amb el que pugueu, mai se sap quines voltes pot fer la vida i potser algun dia n'haurem de fer ús (esperem que no, clar).
Recordeu que volen aliments de llarga durada, com ara llegums crus, llaunes de tomàquet, tonyina, conserves variades, llet, arròs, oli...

Ingredients:
Per a la massa:
50 grams d'aigua
50 grams d'oli d'oliva
50 grams de vi blanc
30 grams de llevat fresc
1 pessic de sucre
1 ou
50 grams de mantega o llard (nosaltres, mantega)
1 culleradeta de sal
450 grams de farina (més o menys)

Per al farcit:
6 llaunes petites de tonyina (traieu-li l’oli)
1 pebrot vermell
2 pebrots verds
2 cebes petites o 1 de grossa
2 ous durs esmicolats o tallats a daus petits
1 llauna de tomàquet natural
1 ou per pintar la massa
Oli
Sal

El farcit:

Fer aquest farcit és tan senzill com tallar les verdures a daus petits i sofregir-les amb oli i una mica de sal. A continuació hi posem el tomàquet i ho deixem sofregir una bona estona. Un cop cuit, hi afegirem la tonyina i l’ou dur. Tindrem el farcit a punt quan veiem que ha quedat una massa homogènia, sense suc... Ara, deixem-lo que es refredi una mica...

La massa:
Amb Thermomix, posem els líquids al vas i programem1 minut, 37 ºC a velocitat 1. Afegim el llevat premsat i el sucre i barregem 3 segons a velocitat 4. Després hi posem la resta d'ingredients, mesclem 15 segons a velocitat 6 i ho pastem 2 minuts a velocitat Espiga. Traiem la massa del got i la posem en una superfície antiadherent.
A mà, doncs ben fàcil, però més cansat. Desfem el llevat amb l'aigua. Fem una muntanya amb la farina, hi fem un forat al mig i afegim la resta d'ingredients al volcà i anem pastant la massa, amb paciència, fins que quedi una massa homogènia.Un cop feta la massa, la dividirem en dos parts, tot reservant-ne una altra mica per a la decoració final (cors, estrelles, cintes...). Estirarem les dues parts de massa, en posarem una a la safata del forn on vulguem coure l’empanada, hi posarem el farcit per sobre sense que arribi a tocar els extrems, deixant-hi uns dos dits per banda, i ho taparem tot amb la segona part de la massa, també ben estirada. Cargolarem tota la banda de l’empanada, agafant la base i la tapa, i finalment hi afegirem decoració per sobre, feta amb la massa sobrant, i ho pintarem amb ou batut. Cap al forn una estoneta (ja anirem veient com es daura, però calculo una mitja hora aproximadament a 180 graus), i ja ho tindrem tot a punt!

Amb la massa i farcit que va sobrar vam fer unes crestes (les podeu veure a la primera foto, a baix de tot).

Recomanació: acabada de fer és deliciosa, però l’endemà és molt millor, ja que la massa i el farcit s’han ajuntat i queda tot molt més compactat, a més d’estar reposat i tenir més bon gust.

Galtes de porc amb verdures i canyella

2011-11-15T01:30:00.000+01:00

Segons les estadístiques de Blogger, la recepta de més èxit que tenim al bloc són les galtes de porc al forn. Com que en tenim diverses, avui en publiquem una altra. Aquesta recepta va explicar-la la Paquita de Can Nassos (tot un nom) a La primera pedra de Rac1. Encara fèiem el ronso al llit un diumenge al matí i tot just vaig sentir els ingredients, ja vaig engegar l'antena culinària: m'encanta la canyella :-)

Galtes de porc amb verdures i canyella
4 galtes (amb la creu tallada a 1 cara)
100 g de llard
4 porros
3 pastanagues
15 cebetes de platillo
1 got de conyac
1/2 l de caldo de carn
Oli
Sal
Pebre
1 canó de canyella

Preescalfem el forn a 150ºC, només per baix. Salem i empebrem les galtes. Les untem amb llard.
Agafem 1 plata de forn i hi afegim 1 petricó d'oli (aproximadament 250 ml). Hi posem les galtes al mig, hi afegim el porro a rodanxes, les pastanagues a rodanxes i les cebetes senceres. Cal que les verdures tapin les galtes. També hi posem el caldo. Ara posem el forn a 180ºC i tot cap al forn.
Al cap de 15 minuts, girem les galtes, hi afegim el conyac i el canó de canyella. Al cap de mitja horeta això ja estarà fet.

El resultat són unes galtes bones, molt tendres (no ens enganyem, queden bullides amb el caldo, no queden com les de l'altra recepta, que es fan com si fossin a la brasa) i amb un regustet molt curiós de canyella.
Per cert, el truc de la Margarida d'El món de la cuina de menjar-te a mossegadetes el canó un cop cuit és genial :-)

Copes de nata i trufa

2011-11-07T13:58:00.000+01:00

El dia que vaig fer el pastís de nata i trufa em va sobrar això, nata i trufa, i vaig decidir reciclar-ho, aquí no es llença res, com deia l'Arguiñano :-)
El truc d'aquest plat és que es menja tot, ja que el got està fet de xocolata i, per tant, te'l pots acabar cruspint. Una possible variant seria posar alguna cosa a dins del got, com ara algun trosset de pastís, un rajolí de licor, unes guindes, abans de tapar-ho amb la crema de trufa i la nata.

Ingredients:
Nata muntada
Crema de trufa
Xocolata de postres

El primer que cal fer (o que ja cal tenir fet) són els recipients de xocolata. Jo els vaig fer amb uns motlles de magdalenes de silicona, em vaig dedicar a pintar-los amb xocolata ja desfeta que sobrava d'altres postres, a cop de pinzell. Convé fer-li un parell de capes generoses, si queda molt fi es pot trencar quan desemmotlleu. Després de cada capa, deixeu els motlles a la nevera o al congelador perquè es prengui ràpid.

Un cop tingueu els recipients fets, només cal omplir-los amb el farcit que trieu!
Bon profit, llaminers :-)

Pastís de carbassa i nous (TMX)

2011-11-01T15:28:00.001+01:00

Aquí tenim un pastís de carbassa i nous, molt bo i espès, en aquest dia tan indicat. A més, aquesta recepta serveix per atiar més el foc sobre tradicions nostres i tradicions de fora. La veritat és que som partidaris de creure que la fusió de cultures és el futur, indiscutiblement, i si un dia es mengen castanyes i panellets i un altre dia es decoren carbasses, la nostra canalla no es tornarà idiota (de moment).
Si us decanteu per fer panellets, aquí teniu la nostra recepta de l'any passat, amb panellets de barrufet inclosos. La recepta del pastís ha sortit del número 25 de la revista Thermomix Magazine, especial tardor (com no).

Ingredients:
Per al bescuit:
Mantega per untar el motlle
100 grams de nous
250 grams de carbassa neta i tallada a daus
4 ous
150 grams de sucre
75 grams d'oli de girasol
Mitja culleradeta de canyella (potser una mica més)
200 grams de farina
1 culleradeta de llevat
Mitja culleradeta de bicarbonat sòdic
Un pessic de sal

Per a la cobertura:
350 grams de sucre glacé
1 clara d'ou
1 culleradeta de suc de llimona
8-10 gotes de colorant taronja
50 grams de xocolata negra

Encenem el forn a 180 ºC. Mentre es va escalfant, greixem amb mantega un motlle rodó de 24 cm (o bé en fem servir un d'antiadherent).
Comencem la preparació: posem les nous al vas, piquem 3 segons a velocitat 5 i les guardem. Posem la carbassa al vas i programem 30 segons a velocitat 5. Obrim la tapa i fem baixar tota la polpa cap a les ganivetes. Hi afegim els ous, el sucre, l'oli i la canyella i programem 15 segons a velocitat 6. Hi afegim la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal i barregem 4 segons a velocitat 3. Hi afegim les nous que hem guardat i ho barregem amb l'espàtula.
Posem aquesta barreja al motlle preparat i ho posem al forn uns 50 minuts. Llavors traiem el bescuit del forn i el deixem a sobre d'una reixa. El desemmotllem quan sigui tebi.
Mentre es refreda, anem preparant la cobertura: al vas molt net i sec posem el sucre glacé, la clara, el suc de llimona i el colorant. Ho barregem 10 segons a velocitat 6. Aboquem la mescla per sobre del pastís i l'escampem, amb cura, amb una espàtula que haurem mullat amb aigua calenta. Ho deixem reposar fins que la cobertura quedi ben presa (unes dues hores; no ho proveu amb els dits, que hi deixareu l'empremta...).
Quan s'hagi fet la crosta, desfeu la xocolata negra, poseu-la a dins d'una màniga, un cucurutxo de paper o qualsevol altra eina que us permeti dibuixar, i acabeu la decoració pintant-li cabells, ulls, nas i boca (o qualsevol altra cosa que us vingui de gust.
Com es pot veure en les nostres fotografies, ens falta una mica més de pràctica en decoració :-(

Bombons de cereals

2011-10-24T09:56:00.000+02:00

Aquí tenim una recepta fàcil i deliciosa, ideal per treure a mitja tarda o per acompanyar un cafè de sobretaula llarga. La recepta és de la Juli, la veïna dels meus pares, que a l'última calçotada ens en va portar unes quantes safates. Ella els va fer amb tres xocolates: uns quants de blancs, uns quants amb llet i uns quants de negres. Jo vaig fer aquests només amb xocolata negra, i la veritat és que podria haver-ne fet més, perquè no en va quedar ni un!
També podeu jugar amb els cereals que feu servir: podeu triar flocs de blat amb sucre, arròs inflat amb mel, musli, o variar-ho una mica posant-hi també fruits secs a trossets (panses, orellanes, nous...), així poden sortir tots diferents i amb sorpresa.

Ingredients:
200 grams de xocolata (1 rajola)
2-3 grapats de cereals

Ben fàcil: fonem la xocolata al microones o al bany Maria, feu servir el mètode que us sigui més còmode (perquè quedin de luxe, podeu temperar la xocolata, però per això fa falta temps i paciència). Si voleu fer-los de més d'un color, comenceu pel més clar (blanc) i aneu pujant de to (llet i negre), així no caldrà ni netejar els estris :-)
Mentre es fon (i vigilant que no es cremi), trenquem una mica els cereals, piquem els fruits secs i els barregem. Afegim aquesta barreja a la xocolata ja fosa, a poc a poc, convé no saturar la xocolata, ha de quedar tot cobert. Finalment agafem un parell de culleres i comencem a fer pilotets de la mida que ens agradi, els anem posant a sobre d'alguna superfície antiadherent. Quan es refredin i queden presos, ja us els podreu menjar!

I aquesta és una recepta on els menuts de la casa ens poden ajudar, que sempre ve de gust. Nosaltres podem anar fent els bombons i elles anar-se llepant els dits ;-)

World bread day - pa nevat (TMX)

2011-10-16T21:12:00.000+02:00

16 d'octubre, un any més, dia mundial del pa. Doncs toca fer pa. Aquest cop ha tocat pa nevat, un pa dolç, amb aspecte de pa de pessic pero amb una engruna molt més marcada i consistent: engruna de pa :-)
La recepta original ha sortit de la revista Thermomix d'aquest mes d'octubre, jo en vaig fer la meitat, ja que quan vaig veure les quantitats, vaig calcular mentalment que sortiria força gran (vaig fer bé). Si hi hagués de canviar alguna cosa, hi posaria un pessic de sal a la massa, ja que trobo que li falta aquell puntet que li dóna la sal, per poca que sigui. Si no teniu Thermomix, podeu fer servir alguna màquina de fer pa per pastar la massa, o fer-ho a mà, hi estareu una estona, però val la pena; així també s'aprecia bé la feina que fan els flequers artesans.

Ingredients per 8 talls:
150 grams de llet
25 grams d'oli d'oliva
15 grams de sucre
15 grams de llevat fresc premsat
1 ou
250 grams de farina
1 rajolí de vinagre
50 grams de sucre (per espolvorar)
Sucre glacé per decorar

Posem al vas la llet, l'oli i el sucre. Programem 1 minut a 37 ºC i velocitat 2. A continuació hi afegim el llevat i l'ou i barregem 5 segons a velocitat 4. Hi afegim el vinagre i la farina i fem que la màquina pasti 5 minuts a velocitat espiga. Deixem reposar la massa una bona estona al vas, que vagi llevant, fins que surti pel forat del vas (primera llevada).

Després ho tornem a pastar, només 30 segons a velocitat espiga. A continuació passem la massa al motlle desitjat (jo vaig fer servir un rodó de silicona de 19 cm) i ho aixafem una mica amb els dits. Hi posem el sucre d'espolvorar per sobre i ho ruixem amb una mica d'aigua. Finalment ho deixem reposar en un lloc sense corrents d'aire fins que dobli el volum (segona llevada).
Ara només queda encendre el forn a 180 ºC i quan sigui ben calent, posar-hi el pa a dins, amb molta cura (o perdrem les bombolles). Al cap d'uns 12-15 minuts ja tindreu el pa cuit. Traieu-lo del forn quan sigui rosset, el deixeu refredar a sobre d'una reixa, i després el desemmotlleu. Finalment, hi poseu sucre glacé per sobre, que quedi ben nevat.

Aquesta recepta participa al World Bread Day 2011 :-)

Si voleu fer pans d'altres menes, aquí teniu els meus pans d'anys anteriors:
Pa Shabat
Pa d'olives
Brioix al vapor

Ous al plat

2011-10-14T00:30:00.000+02:00

Avui, 14 d'octubre és el Dia mundial de l'ou (sempre toca el segon divendres d'octubre, per això cada any canvia de número) i, per tant, toca fer-li un homenatge a la taula. Què millor que uns ous al plat, una recepta senzilla amb uns ingredients humils per obtenir un resultat genial?

Ingredients per persona:
Un ou (o dos per a l'starbase)
Tomàquet
Xistorra
Bacó
Oli d'oliva
Sal

Assegureu-vos de fer servir algun plat que pugui anar al forn, els de ceràmica, gres o porcellana ho aguanten tot. Primer de tot engeguem el forn a 200 ºC. Mentre s'escalfa, posem una mica d'oli al fons del plat i l'escampem bé (o ens costarà molt acabar d'escurar). A continuació hi posem l'ou, la xistorra tallada a trossets, el bacó a cintes i un raget de tomàquet. També podeu provar amb altres ingredients (salmó fumat, altres embotits... a veure com surt; compte si hi poseu pernil salat, que quan es cou puja molt de sal), segur que es poden fer variants boníssimes. Posem una mica de sal a l'ou i ho passem pel forn, molt calent, uns 7-12 minuts, segons com vulgueu el rovell.
Assegureu-vos de tenir pa per casa, us farà falta!

Licor de menta

2011-10-11T15:19:00.001+02:00

L'any passat vaig anar a un curs d'herbes remeieres intentant recuperar aquells coneixements que tenien les iaies (i que la meva tenia en particular, que era una mica bruixa, em sembla); el curs em va anar molt bé gràcies als apunts que em van donar, però la veritat és que la memòria no m'arriba per reconèixer les plantes en estat salvatge (segurament el més important de tot el curs). De totes maneres, vaig aprendre a fer coses curioses, com el xampany de saüc o bé aquest licor de menta (igualment es pot amb tarongina, melissa, sàlvia, lavanda...). Jo he tastat aquest de menta (té gust de xiclets) i el de tarongina (té un gust similar, però amb un regustet molt bo de llimona).
El més complicat de trobar és, sens dubte, l'alcohol pur apte per al consum humà: diuen les males llengües que està totalment prohibit vendre'n; de totes maneres, si passeu per algun celler de poble, us en vendran (segurament arrufant una mica el nas). Un cop tenim aquest alcohol només ens fa falta localitzar les herbes que vulguem fer servir i elaborar el licor amb l'herba com més fresca millor.

Ingredients:
1/2 litre d'alcohol pur apte per al consum humà
1 quilo de sucre
30-40 grams de fulles fresques
1 litre i mig d'aigua

Omplim un pot de vidre amb les fulles i l'alcohol i ho deixem macerar durant 24 hores. L'endemà filtrem les fulles i conservem el líquid (ara, completament verd).
Preparem un almívar amb l'aigua i el sucre, a foc baix, que no se'ns cremi el sucre i ens ennegreixi la barreja; deixem refredar l'almívar i ho barregem amb la maceració.
Ho deixem reposar de 15 dies a 3 setmanes i ja tenim el licor fet.
Convé servir-lo fred, crema força amb aquesta proporció d'alcohol-aigua i sucre. Si el trobeu massa fort, podeu fer-lo més suau posant més aigua a l'almívar.

Aquesta recepta participa al concurs de menjars silvestres organitzat per La flor del calabacín (en el meu cas, begudes silvestres).

Restaurants: DO (Vic)

2011-10-06T16:46:00.000+02:00

Anant de tard, com sempre, amb l'edició de fotos i redactant els apunts, tornem a la sèrie de restaurants, aquest cop anem a Vic, al D.O., un restaurant ubicat al carrer Miquel dels Sants 16, clar competidor d'El Basset en tot (preu, qualitat, oferta...). Les fotos són de gairebé fa un any, així que és força probable que hagin canviat la carta a cada temporada i que torni a haver-hi aquests mateixos plats (o similars).
Nosaltres vam triar el menú de temporada de nit, amb moltes i moltes opcions per triar, una tapeta (crec que era llonganissa, però la veritat és que no vaig ser a temps ni de treure la càmera), un primer (d'una llista de 17 variants), un entremig, un segon (d'una llista de 15 variants) i postres (un altre cop, 15 variants).

Els entrants: coca del mossen cruixent amb brandada de bacallà i anxoves

Milfulls de poma al forn i mousse de bacallà amb alls escalivats

L'entremig: crema suau de patata amb bolets saltats.

Els segons: entrecot de Girona a la brasa amb sal especiada de Gal·les. Em va encantar la banda de la pell de l'entrecot, totalment saturada de pebre, era deliciosa!

Galta de vedella melosa a les 12 hores amb ratafia i bolets

El pa (que també te'l cobren, a 2 €/persona, deu n'hi do!)

Rematem amb les postres: pastís de formatge amb melmelada de pinya dolça

Brownie amb xocolata calenta (un encert segur) amb gelat de coco (crec que el vaig fer canviar per vainilla).

Sorbet de gerds i llimona amb licor de maduixetes.

Un altre punt positiu per a la casa: colors i papers per a la canalleta, perquè els grans puguin sopar tranquils (més o menys).

Aquest menú de nit surt a 19,95 + IVA (+ 2 € addicionals per persona, jo ho vaig trobar una mica lleig, potser valdria més la pena deixar el preu a 21,95 i ja està), begudes a part. El preu està realment molt bé, la qualitat i quantitat dels plats és molt bona, no us el perdeu!

Puré de patates amb ou ferrat

2011-09-30T00:05:00.000+02:00

Aquesta recepta em fa molta il·lusió, l'he recordat seguint el joc de Film & Food, en el qual fent referència a la pel·lícula Hook, havíem de fer alguna recepta que ens tornés bojos quan érem petits, i mirar així si apareixia el Peter Pan que tots portem dins. Jo em vaig il·luminar a l'instant: quan em demanaven què volia dinar, sempre era això: puré de patates amb ou ferrat. No sé si n'heu menjat mai, si no ho heu fet, tasteu-ho i em dieu a veure què us sembla. La recepta és molt fàcil, però no per això queda curta d'amor :-)

Ingredients:
200 grams de patata per persona
1 ou ferrat per persona
Oli d'oliva
Sal

Ja que és una recepta d'abans, feu un puré de patates de veritat... comenceu pelant i bullint les patates fins que siguin toves.

Després feu un puré sense fixar-vos gaire si queden grumolls, amb la forquilla. No feu servir la batedora, que queda massa fi i perd la gràcia, ha de quedar matusser, de pagès!
Si queda molt eixut, podeu afegir-hi una mica d'aigua de cocció per ajudar a lligar el puré.

A continuació fem un ou ferrat per a cada persona, al gust de cadascú (com triomfen les paelles antiadherents Valira que em van tocar a Decuina :-)).

Posem els ous ferrats a sobre del puré de patates...

I finalment ho barregem tot. A mi m'agrada molt trobar trossets grans d'ou, així que el tallo poquet i vaig trobant grumolls. Deliciosos!

Ingrid i Alba, gràcies per donar-nos motius per recuperar aquesta mena de receptes :-)

Fruites i verdures al vapor (TMX)

2011-09-26T16:08:00.002+02:00

Aquí teniu un platet lleuger per anar païnt els excessos estivals... d'aquest estiu que no s'acaba de cap manera (tot i que ja fa 2-3 dies que es troba més fred). La recepta va sortir d'un curs de cocció al vapor de Thermomix, i va molt bé per menjar una amanida tèbia i una mica diferent.
Si no teniu Thermomix, també ho podeu fer, només us caldrà barrejar bé la salsa (amb el batedor de mà, per exemple) i fer la cocció amb qualsevol estri de vapor (com ara el cistell de bambú).

Ingredients:
100 grams d'oli de sèsam
40 grams de suc de taronja
1 culleradeta de sal
1 culleradeta de gingebre en pols
500 grams d'aigua (per al vapor)
200 grams de mongeta tendra plana i tallada a tires fines
1 carbassó tendre i fi tallat a làmines fines, de llarg
1 mango tallat a làmines
1 cogombre tallat a làmines fines, de llarg
1 ceba tendra tallada a làmines fines, de llarg
1 cullerada plena de llavors de sèsam

Posem al vas l'oli de sèsam, el suc de taronja, la sal i el gingebre. Ho barregem 10 segons a velocitat 4. Ho retirem del vas i ho reservem. Sense netejar el vas, hi aboquem l'aigua i programem 8 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
Mentrestant posem les mongetes al recipient de vapor. A sobre seu hi posem el carbassó i finalment una última capa de mango. Tapem el Varoma i esperem que l'aigua bulli. Quan ho faci, posem el recipient a la seva posició i programem 2 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1 (si ens agrada al dente. Si ho volem més cuit, ho podem deixar 3-4 minuts més).
Passem les fruites i verdures cuites a una safata i, a continuació, hi posem el cogombre i la ceba tendra. Ho reguem tot amb la vinagreta i hi repartim les llavors de sèsam.

Pastís de nata i trufa

2011-09-05T15:56:00.000+02:00

Vaig portar aquest pastís a una calçotada, i en van quedar poc més que les engrunes. Pel meu gust, va quedar massa carregat, amb tanta estrella de nata i trufa, però és que havia d'estrenar com fos el Decomax i, clar, em vaig embolicar a fer estrelles i estrelletes... ja ho sabeu, com la canalla quan té una joguina nova ;-)

El pastís és un bescuit ràpid del llibre bàsic de Thermomix (trobareu la recepta i el procés aquí).

Decoració:
Mig litre de nata per muntar
Cacau en pols
Sucre llustre
Cors de sucre
Cagarrets de xocolata

Després d'haver cuit el bescuit i deixar-lo refredar, l'obrim pel mig i el farcim amb la melmelada que ens vingui de gust. Mentre es refreda el pastís podeu aprofitar per anar muntant la nata, el mig litre sencer; quan estigui ben muntada hi afegiu el sucre lentament, mirant que no perdi la cremositat. Un cop l'haguem incorporat tot, separem la la nata en dues meitats: una la reservem i a l'altra hi afegim el cacau en pols, també a poc a poc i batent contínuament, que no quedin grumolls.
Folrem tot el pastís amb la trufa i hi posem cagarrets de xocolata pels voltants. No sé si algú té la tècnica perquè quedin més enganxats, però jo no l'he trobat... si em voleu ajudar amb els comentaris... :-)
Ara carreguem el Decomax o la mànega pastissera amb la nata (blanca) i fem la primera passada d'estrelles: una sí, una no. Quan haguem fet tota la volta, carreguem amb la trufa i fem la segona passada, omplint els buits que han quedat. Ara només queda acabar de decorar amb els cors de sucre i cap a la taula.

Si ho voleu decorar amb xocolata més potent, podeu canviar la crema de trufa per ganache. Jo ho faria :-)

Restaurants: L'horta (Bellcaire d'Empordà)

2011-08-30T16:32:00.000+02:00

Després de les vacances voltant per cases familiars i una escapada a Núria, vam celebrar el final de l'estiu amb una visita a un restaurant. En aquest cas vam decidir anar al restaurant L'horta, a Bellcaire d'Empordà. De fet, repetíem, ja que un parell d'anys enrere ja hi havíem sopat de meravella; és un d'aquells llocs on val la pena fer un esforç i repetir.

El restaurant té un ambient molt bonic, amb quadres a la venda penjats per les parets (però sense que la quantitat arribi a carregar), ni massa fosc, ni massa clar. Nosaltres hi vam anar un dimarts i devíem ser unes 15-20 persones a tota la sala (unes 4 taules); si hi voleu anar un cap de setmana, assegureu-vos de trucar-hi abans, o us quedareu amb les ganes de tastar les especialitats de la casa.

El que sorprèn més és que només d'entrar et trobes un mostrador amb el peix fresc del dia, com si fos la peixateria, per fer-te venir encara més salivera si vens amb peix al cap... a no ser que optis per les carns, com vam fer nosaltres. Val a dir que vam fer un descobriment que ens va fer veure la llum!

Pica-pica amb bacó cruixent, ametlla torrada i olives amb oli d'oliva.

Les setrilleres i el pa, realment molt cruixent.

Bou de mar gratinat al forn. Deliciós, amb molt gust de mar.

Coca de gambes, ceps i pernil salat cruixent.

Espatlla de xai amb reducció de mel i mostassa.

I aquí ve la perla del sopar: un entrecot tipus Kobe (amb vedella de Nebraska) que es desfeia literalment a la boca. Senzillament deliciós, únic.

I per acabar, l'omnipresent coulant de xocolata, amb sorbet i gelat de fruits del bosc...

... i rebosteria variada, amb pastissets diferents, molt bons i de textures lleugeres.

Per rematar la feina i fer-ho baixar tot avall, vam prendre una infusió digestiva amb barreja de la casa, dominava l'anís i el cardamom i era deliciosa :-)

Mercats: llotja de Palamós

2011-07-25T09:05:00.031+02:00

Després d'un temps sense publicar mercats, tornem amb un altre... aquest cop, en versió estival. La llotja de peix de Palamós obre al públic cada tarda entre setmana. Val molt la pena anar a veure i, si s'escau, comprar peix fresc acabat d'arribar del mar.

La llotja està situada al costat del port dels pescadors (on, sinó?) i està força transitat, així que carregueu-vos de paciència si hi aneu (i oblideu-vos d'anar-hi si aneu amb cotxet de nens).

El material, com no pot ser de cap altra manera, és de primeríssima qualitat, fresc com pocs.

Quines peixateres més simpàtiques!

Compte, que punxa!

Si us hi fixeu, tot el peix ve etiquetat del dia i porten un paperet escrit amb retolador amb el preu per quilo. No demaneu més, perquè no n'hi ha.

Ep, la llagosta a 85 €, però encara belluga literalment!

I com no podia ser de cap altra manera, la reina de la casa, la gamba més famosa de Catalunya: la de Palamós :-)

Nyoquis ràpids, molt ràpids

2011-07-17T20:15:00.054+02:00

Fa temps que tinc el cuquet de fer nyoquis casolans, però sempre em tirava enrere pensar la feinada que porta, bullir patata, barrejar, pastar, donar forma, tornar a bullir... buf, una feinada inacabable! Fa un parell d'anys vaig veure la recepta de nyoquis per a principiants al Delicious Days i la vaig guardar. La recepta promet que en un quart d'hora tens els nyoquis a taula, des de zero. Quinze dies enrere la vaig trobar i em vaig decidir a fer-la, i puc donar fe que amb aquests 15 minuts t'estàs cruspint els nyoquis més esponjosos i deliciosos que he tastat mai. Sí, els millors. I punt! Fins que no els tasteu, no sabreu què us perdeu.
Són tan deliciosos que avui les filles m'han demanat que en tornés a fer i m'han donat un cop de mà per acabar abans (fent nosa a la cuina i hem acabat més tard, però ha valgut la pena).
La recepta original fa servir ricotta, jo no en tenia (tampoc vaig buscar gaire, clar) i vaig fer servir formatge de Burgos.

Ingredients per a 2-3 racions (feu-ne més, tothom voldrà repetir):
250 grams de formatge fresc
1 rovell d'ou
1 pessic de sal
30 grams de parmesà o Grana Padano
50-75 grams de farina

Salsa al gust (el primer dia, amb tomàquet i herbes, avui amb carbonara)

Primer de tot traiem tota l'aigua que pugui tenir el formatge i el barregem amb la resta d'ingredients, tot en un bol fondo, sense treballar-ho gaire, així activem poc el gluten. Val la pena fer servir com menys farina, millor, així quedaran més esponjosos.

La pasta resultant és força enganxosa, però ho torno a dir: val la pena que sigui així, al final no embruta tant com sembla.

Posem un pot amb força aigua i sal al foc, així quan acabem de donar la forma podran anar directament a bullir. Ara ens posem farina a les mans i a l'àrea de treball. No l'estalvieu, així haureu de netejar menys després. Agafem una porció de la massa i en fem una bola.

Posem la bola a l'àrea de treball i l'anem fent rodar allargant-la, que quedi com un cilindre.

Un cop tenim el cilindre fet, toca agafar un ganivet i anar tallant nyoquis de la mateixa mida, us quedaran amb forma de coixí. Agafeu una altra porció i torneu a començar. Aneu per feina, que la capa de farina va agafant humitat i hi ha perill de bullir un macronyoqui si no us afanyeu a fer-los tots.
Quan estiguin tots tallats, ho poseu al foc i, com en qualsevols nyoquis, quan flotin ja estan cuits (amb 2 minuts com a molt ja estaran fets). Els barregeu amb salsa i a triomfar!

Bon profit :-)

El filet de la Filo

2011-07-12T12:24:00.001+02:00

Avui he fet el filet de Nadal de la Filo. La seva recepta és amb filet de vedella, és a dir, el de debò, però jo avui l’he provat en versió pobre, amb filet de porc o rellom. I, la veritat, també ha quedat un plat boníssim!

Ingredients per a 6 persones:
6 talls de filet de vedella, un per persona (en el cas del rellom de porc, dos per cap perquè són més petits; en aquest cas, que a la carnisseria ens ho tallin com si fos un llibret, i així semblarà un filet més gros).
Oli d’oliva suau
Sal
Pebre negre
250 g de bacon
2 tomàquets
1 ceba mitjana-grossa
2 grans d’all
Una mica de julivert
1 fulla grossa de llorer
Un bon raig de vi negre
6 llesques de pa de la mida de pa de motlle

Elaboració:
És molt fàcil! Deixem els filets salpebrats una hora a la nevera i, mentrestant, sofregirem el bacon amb l’oli d’oliva en una cassola no molt fonda. No deixarem que es cogui gaire i el retirarem.

Llavors, sofregirem els següents ingredients, tots junts i tallats, a la mateixa cassola d’abans: tomàquets, ceba, grans d’all i julivert. Un cop està tot més o menys cuit, hi tirarem un bon raig de vi negre i deixarem que s’evapori tot l’alcohol. Tot seguit, hi afegirem el bacon que teníem apartat (menys unes quantes tires que reservarem) i ho deixarem tot al foc un parell de minutets més. Finalment, tritutarem tota aquesta barreja d'ingredients i ho apartarem uns moments, mentre fem la carn.

A la cassola, ara hi afegirem els filets, volta i volta i hi afegirem uns talls de bacon que no haguem triturat.

Un cop daurats per fora, hi posarem per sobre la salsa que havíem triturat (si cal, amb aigua si és massa espessa) i ho deixarem 10 minuts a foc mig. Rectificar de sal, si escau.

Per a la presentació, fregirem amb oli ben calent una torrada de pa, la posarem al plat amb el filet a sobre i la salsa pel costat. A menjar immediatament!

Consells:
- Es pot fer la carn amb la salsa 2 o 3 dies abans, i fregir el pa a l’últim moment.
- El pa llescat, si té panses, ofereix un contrast boníssim.

Recepta en memòria de la Filo Badosa, mare d’una amiga meva que malauradament ens va deixar a principis d’aquest any. Va per tu!

Canelons freds d'estiu

2011-07-06T12:08:00.000+02:00

Ja tenim l'estiu aquí i portem uns dies amb una caloreta per morir-se... ara no ve gaire de gust cuinar coses calentes, doncs passem a fer freds. De moment, iniciem la temporada fresca amb uns canelons d'estiu. La recepta ha estat sempre un clàssic de casa la sogra i és d'aquelles que quan comences a menjar-ne, no pararies.

Ingredients aproximats:
Plaques de canelons
Maionesa
Quètxup

Per al farcit:
Tonyina en conserva
Olives
Pebrot escalivat
Ou dur
Tomàquet fregit
Altres ingredients al gust de cadascú

Primer piquem tots els ingredients i en fem la barreja. Ho deixem reposar una estona a la nevera, que quedi pres. Preparem la mànega pastissera, així anirem més ràpid a farcir els canelons.

Mentre reposa el farcit, bullim els canelons segons indiqui el fabricant i els estenem sobre draps en una superfície de treball, amb compte de no trencar-los.

Amb la mànega pastissera posem el farcit als canelons.

Un cop els tinguem tots farcits, els cargolem.

I ara que els tenim tots cargolats i tancats, només ens queda fer salsa rosa amb la maionesa, el quètxup i qualsevol altra cosa que hi vulgueu posar (rajolí de whisky, toc de pebre), emplatar els canelons i pintar-los amb la salsa per sobre.
Bon profit!

Te amb menta del Marroc

2011-06-21T09:23:00.009+02:00

Una mare marroquina de l’escola, en un curset de Patchwork que hem fet juntes (amb la lyli, no amb surfzone), em va explicar com fer l'autèntic te amb menta del Marroc. Quan vam estar a Marràqueix fa dos anys i mig, en bevíem constantment i ens encantava.

Tot el que necessitem són uns bons ingredients, perquè això no es pot fer amb un te qualsevol. Així que deixem-nos estar de prejudicis i entrem en un establiment que porti un marroquí o marroquina, demanem-li te del Marroc per fer amb menta i, ja de pas, la menta. Ells, en castellà, li diuen “hierbabuena” i no pas menta, el que en català seria l'herbasana. Però resulta que també es pot dir menta.

Vosaltres demaneu-li els ingredients, i us els vendran amb molta amabilitat. Segur que us entendran a la perfecció.

L’únic que hem de fer és bullir mig litre d’aigua en una tetera.

Un cop bulli l’aigua, hi introduirem un bon grapat de tiges i fulles de menta. Posarem el filtre de la tetera i hi afegirem una cullerada sopera d’aquest te de color negre.

Després taparem la tetera i, al cap d'uns pocs minuts, traurem el te i hi afegirem, amb la menta a dins, 4 cullerades soperes de sucre. Sí, quatre! Ha de ser molt dolç. Però vaja, això cadascú...

És molt important que el te, un cop infusionat, surti de la tetera, perquè podria amargar la beguda. Això sí, la menta que es quedi a dins.

És una delícia de beguda que penso que acompanya qualsevol àpat, sigui matí, tarda o nit. Gràcies a aquesta mare per la recepta.

Lyli

Pionono anglès (TMX) - HEMC

2011-06-17T15:17:00.000+02:00

Aquest pionono (terme normalitzat gràcies al TermCat) o braç de gitano salat va fer furor en una festa que vam fer fa uns dies. L'elaboració és molt senzilla i el resultat és un entrant molt original, de sabor molt dolç (de la massa) però salat alhora (del farcit). El pastís es prepara amb poca estona, però cal tenir en compte que cal deixar un temps entre que la planxa passa pel forn i es refreda. Si no teniu Thermomix, l'únic que canvia és preparar la massa per al forn: us caldrà batre a mà o a màquina una bona estona. Res més!
La recepta ha sortit de la revista Thermomix Magazine núm. 19.

Ingredients:
Per a la massa:
4 ous
120 grams de sucre
120 grams de farina
Un pessic de sal

Per al farcit:
1 enciam petit tallat a la juliana
2 ous durs picats
1 tomàquet pelat i tallat a daus
400 grams de maionesa
Sal
Pebre
2 cullerades d'oli d'oliva
1 culleradeta de vinagre
200 grams de pernil dolç a talls fins
200 grams de formatge a talls fins

Per decorar:
Pebrot escalivat, llagostins, maionesa (el que vingui de gust).

Abans de res, posem el forn a escalfar-se a 180ºC. Ara fem la planxa de bescuit: posem la papallona i aboquem al vas els ous i el sucre; programem 6 minuts, 37º, velocitat 4. Quan s'acabi el temps, tornem a programar el mateix temps i velocitat, però sense temperatura (si ho feu a mà, us tocarà aquí batre 10-15 minuts). Traiem la tapa i hi afegim la farina (jo la vaig tamissar) i la sal, i barregem 4 segons a velocitat 3. Retirem la papallona i acabem de barrejar amb molta cura. Posem la mescla en una safata de forn (30 x 40 cm) folrada amb paper vegetal. Estenem bé la barreja i ho deixem al forn 8-10 minuts. És molt important que no es cogui massa o serà impossible cargolar-lo sense que es trenqui.
Quan surti del forn ho passem a sobre d'un drap humit, treiem el paper vegetal i ho cargolem per la banda llarga. Ho deixem refredar cargolat.
Mentre es refreda farem el farcit: en un bol barregem l'enciam, els ous, el tomàquet, dues cullerades de maionesa, sal, pebre, l'oli i el vinagre fins que quedi ben integrat.

Ara descargolem la massa, amb cura que no es trenqui (si surt alguna esquerda tampoc passa res) deixant el drap a sota. Posem una mica de maionesa per la cara de dins i comencem a farcir-lo, tenint en compte que cal deixar un parell de centímetres a la punta per tancar bé el braç de gitano: primer una capa de pernil dolç i una pintada de maionesa; a continuació una capa de formatge i tot el farcit a sobre. Ho escampem bé i tanquem el braç de gitano, amb l'ajuda del drap. Ho reservem a la nevera un parell d'hores, com a mínim.
Ara només queda decorar-lo: primer el desemboliquem del drap i el pintem amb maionesa. Jo hi vaig posar unes cintes de pebrot escalivat i uns llagostins pelats. També podria quedar bonic posant-hi rodanxes d'ou dur, talls de salmó fumat... al gust de cadascú!
Aquesta recepta participa a l'HEMC de juny de 2011: rollitos.

Macarons blaugrana

2011-05-28T16:22:00.000+02:00

Pel que he vist des de fa temps, un bloc gastronòmic no es pot considerar com a tal fins que no fa una recepta dels grans maleïts de la cuina: els macarons. Doncs jo aprofitant que aquesta nit hi haurà batalla a Wembley, els he fet en versió blaugrana, per donar ànims. Mirarem que siguin coll avall abans que acabi el partit, no fos cas que no en puguéssim gaudir com toca!
Vull donar les gràcies al Martí d'Apunts de cuina, per assistir-me via Twitter amb tots els dubtes que m'han sorgit (que no han estat pocs).
La recepta ha sortit de la revista Cocinar con TMX, número 43, però no em vaig fiar del temps de cocció (donava 6 minuts a 200 ºC, a la majoria de llocs demanava menys temperatura i molta més estona) i vaig seguir la recepta del Martí. Al final, van sortir prou bé (tot i que alguns es van esquerdar).

Ingredients per a uns 30-35 macarons:
240 grams de sucre glacé
150 grams d'ametlla en pols
4 clares d'ou
Mitja culleradeta de cremor tàrtar
200 grams de ganache

Primer de tot muntem les clares amb el cremor tàrtar a punt de neu, molt espès. Després les haurem de manipular i convé que no es perdi l'aire que hi afegim. A continuació barregem bé el sucre glacé i l'ametlla, que quedi homogeni. Convé passar l'ametlla pel sedàs, que sigui una farina molt fina i sense grumolls. Si volem fer servir colorant, ara és el moment d'afegir-ho a la barreja de farina. Si voleu fer-los de més d'un color, separeu-ho a parts iguals, una per a cada color que vulgueu (feu el mateix amb les clares). Després ajuntem, amb molta cura, la farina de galeta i el sucre (de color, ja) amb les clares d'ou, i ho anem barrejant vigilant que no es desinfli. Ho posem en una mànega pastissera (jo al Decomax) i en fem botons de la mateixa mida en una safata de forn amb làmina antiadherent. Ho repetim per tots els colors que tinguem.

Ho deixem reposar una estoneta (jo vaig deixar-los mitja horeta), que la farina quedi xopa de líquid i perquè es faci una mica de pell a sobre. Escalfem el forn a 135-150 ºC i ho coem uns 15 minuts. Al cap de poc de ser al forn ja començarem a sentir una flaire important, molt dolça, per tota la casa.

Si ho hem fet bé, veurem que els macarons pugen, treuen aquesta mena de peu, i després se'ls fa una mica de crosta a sobre. Ara toca deixar-los refredar una mica i treure'ls de la làmina (no els deixeu d'un dia per l'altre, que costa molt desenganxar-los...).

Mentre els tenim reposant o al forn, podem preparar la ganache (com podeu veure aquí). També els podeu farcir, per exemple, de melmelada. Quan tinguem el farcit triat i a punt, ens dediquem, amb mànega també, a farcir-ne la meitat, d'un en un. Pel que he vist, fa falta farcir-los molt perquè quedin bonics i sucosos, així que val la pena posar-n'hi força, que no vessen.

Un cop estiguin tots amb el farcit, els tapem amb la meitat dels macarons que hem guardat per fer de tapes. A gaudir-ne!

Salsa chimichurri (TMX)

2011-05-09T10:06:00.000+02:00

Arriba la calor i cada cop ve més de gust encendre la barbacoa... doncs aquí teniu una salsa boníssima per acompanyar carns a la brasa; també és bona per amanir qualsevol amanida, i queda molt diferent. El chimichurri és la típica salsa argentina per a les carns. Pel que hem pogut comprovar, ells la posen mentre es va coent la carn, a nosaltres ens agrada més a raig a sobre la carn, un cop ha sortit del foc. Amb un entrecot d'aquest calibre, què millor que regar-lo amb una salsa que potencia encara més el sabor de la carn i el foc?
La recepta ha sortit del llibre Sencillamente espectacular de Thermomix, a l'apartat barbacoa. Encara que no tingueu Thermomix (que algú ja se m'ha queixat en persona perquè només surten receptes amb la màquina de la punyeta), el podeu fer amb la batedora o fins i tot a ganivet, trigareu una estona més, però tampoc passa res si la batedora no té la potència de la Thermomix.

Ingredients:
1 cullerada d'orenga
1 bitxo
1 culleradeta de pebre vermell
1 culleradeta de sal
3 grans d'all
1 fulla de llorer
Pebre negre al gust (10-12 boletes)
30 grams de vinagre de vi
150 grams d'oli d'oliva

La recepta és d'allò més fàcil: posem tots els ingredients menys el vinagre i l'oli al vas de la Thermomix i piquem 20 segons a velocitat 6. Obrim, baixem tot el contingut de les parets cap a les ganivetes i afegim l'oli i el vinagre. Programem 30 segons a velocitat 5 i ja la podem fer servir.
Per fer-la a mà o batedora, cal que piqueu molt finament tots els ingredients (especialment els alls, el bitxo i el llorer) i ho barregeu.
La salsa aguanta tranquil·lament un parell de setmanes, com a mínim, a la nevera (tot i que crec que pot aguantar molt més, ja que no deixa de ser una conserva amb oli).

I apa, aquí a acompanyar els xurrascos de poltre que vam dinar ahir :-)

Mona de Pasqua (TMX)

2011-04-25T10:54:00.001+02:00

Dilluns de Pasqua, toca fer la mona per a la petitona de la casa. Les seves padrines són les dues filles grans, així que fer la mona (de pastís) es converteix en un autèntic espectacle domèstic. Morros plens de xocolata, mans ben untades i rialles a tort i a dret són l'escenari de la cuina d'aquest matí.

La recepta és una variació del bescuit ràpid del llibre bàsic de Thermomix que trobareu aquí. La variació ha estat posar-hi un iogurt grec en lloc de normal i un parell de cullerades de cacau en pols a la massa.

Com qualsevol projecte que valgui la pena, primer s'ha de fer l'esbòs de la recepta... així s'ha gestat al cap de l'artista, abans de començar.

Ingredients:
3 ous
200 grams de sucre
100 grams d'oli de girasol
1 iogurt grec
170 grams de farina
1 pessic de sal
1 sobre de llevat
2 cullerades de cacau d'esmorzar

Per decorar:
1 rajola de xocolata (200 grams)
40-50 grams de mantega
Melmelada de cirera
Ous i figures de xocolata, decoració al gust

Després de fer la base del pastís com podeu veure aquí i deixar-lo refredar, toca obrir-lo pel mig i farcir-lo. En aquesta ocasió hem fet servir una melmelada de cireres molt bona, així ens assegurem que no queda ni una engruna de pastís. Com podeu veure, l'ajuda de les petites ha estat imprescindible... moltes mans per fer-ho ben ràpid.

Mentre hem anat farcint de melmelada, hem desfet la xocolata i la mantega a foc lent. Ara toca escampar-la ben bé per sobre el pastís.

I abans que es refredi la xocolata, hi posem la decoració, així ens quedarà ben fixada quan es prengui. Les nenes han triat la disposició de tots els trastets a sobre, però la lyli les ha ajudat una mica a donar coherència... si no ho hagués fet així, hauria quedat com una manifestació de pollets sense massa sentit.

I aquí podeu veure com solucionar el trencament d'un ou just després de sortir de la botiga... el pollet acaba de sortir de l'ou ;-)

I com a annex, una foto de la mona que va fer, també amb bescuit ràpid de TMX, el padrí de la nostra segona fill, una xulada! Simulava el mar i l'anemona on viu Nemo.
Bona mona, gent!

Tortuga Gertrudis

2011-04-23T00:10:00.030+02:00

I aquí tenim un altre pastís d'aniversari infantil, molt divertit, molt fàcil de fer (i molt empalagós). Igual que amb el tren, quan apareix això a la festa, se sol sentir una bona ovació... que va molt bé per l'ego del cuiner :-)
No us puc dir exactament la font d'on va sortir la recepta perquè l'he vist a tants i tants llocs que no recordo de cap manera quina vaig fer servir. Sigui com sigui, gràcies a tots els que heu fet una Gertrudis en un moment o altre de la vida i n'heu penjat fotografies i receptes!

Ingredients:
2 braços de gitano industrials
400 ml de nata de muntar
2 clares d'ou
50 grams de sucre
1 rajola de xocolata negra (200 grams)
3 fulls de gelatina de cua de peix
3 brioixos
2 Lacasitos

Comencem folrant un motlle rodó amb paper transparent. Jo me'n vaig adonar més tard que s'havia de folrar, però afortunadament no em va quedar enganxat i vaig poder desemmotllar-ho sense cap problema. Possiblement hi va ajudar que fes servir un motlle de vidre molt fi. Sigui com sigui, folreu-lo per si de cas.
A continuació, tallem el braç de gitano a talls fins i els posem pel motlle, tan pitjats com sigui possible. Penseu que pels forats que quedin s'escaparà mousse de xocolata...
Hidratem la gelatina en un plat amb aigua. Ara agafem les clares d'ou i les muntem a punt de neu; muntem també la nata i hi afegim el sucre. Ho barregem tot i ho deixem a la nevera.
Escorrem ben bé la gelatina i la fem bullir amb una mica de llet, de manera que es desfaci completament. Mentrestant fonem la xocolata i l'afegim a la barreja de llet i gelatina, però tenint en compte que no sigui gaire calenta. A continuació passem aquesta barreja a la mescla de nata i clares d'ou i ho anem remenant amb molta cura per no perdre les bombolles.

Pst, aquest dit quiet!

Ara aboquem la barreja final al motlle, posem un últim sostre de talls de braç de gitano i deixem reposar 3-4 hores com a mínim a la nevera.

Desemmotllem el pastís a sobre del plat que vulguem presentar i finalment només queda tallar amb una mica de gràcia els brioixos de manera que tinguem quatre potes i un cap. Posem els Lacasitos com si fossin els ulls i cap a la taula!

I aquí podeu veure la fila que fa amb les espelmetes a coll. Pobra Gertrudis, sembla que porti banderilles!

Aprofitem aquest divertit apunt d'aniversari per celebrar el segon any del bloc... esperem que n'hi hagi molts més :-)

Croissants (TMX)

2011-04-12T22:31:00.000+02:00

Com que no tenim massa temps per publicar (però sí per fer receptes), he tret unes fotos d'uns croissants que vaig fer fa força temps.

Val la pena estar-se les 6 hores plegant i replegant per gaudir d'aquest pecat. Deliciosos, senzillament deliciosos, amb una flaire de mantega a tota la casa per caure de cul! Podeu veure la recepta i preparació de la massa aquí.

Quan cargoleu els triangles, podeu posar-hi un parell de preses de xocolata a cada croissant, per acabar de rematar el delicte!

Bacallà amb peus de porc desossats

2011-03-21T07:30:00.059+01:00

Un dia la lyli va veure aquesta recepta al Cuines de TV3 i va entrar directament a la carpeta de pendents, secció urgents. Doncs res, al cap de pocs dies ens vam tancar una estona (una bona estona) a la cuina i vet aquí com va sortir!

La recepta combina dos elements que ens encanten: el bacallà i els peus de porc. Si hagués tingut albergínia d'alguna manera o altra, tenint en compte la nostra altra gran passió, hauria estat un Tetris de recepta.
La preparació és llarga, porta força feina, però el resultat final és boníssim, per caure de cul, i a més no hi ha gaire possibilitat d'espifiar-la, per tant és altament repetible amb el mateix resultat.

Ingredients:
500 g de morro de bacallà
2 peus de porc cuits
2 cebes
2 pebrots verds
3 alls
farina
1 raig de crema de llet (jo no en vaig fer servir)
1 ou
oli d'oliva
300 cl d'oli de gira-sol
sal i pebre

Comencem confitant els grans d'all en una paella amb força oli d'oliva, a foc lent, una estoneta. És important que no es cremin. Mentrestant enfarinem els talls de bacallà.
Quan els alls siguin ben tous, els reservem. Amb el mateix oli fregim el morro de bacallà, a foc molt lent uns 10 minuts. El traiem de la paella i en retirem l'excés d'oli amb paper de cuina.
Mentrestant podem haver tallat a juliana el pebrot verd i la ceba. Ho sofregim tot plegat (a la recepta original ho feia per separat, però nosaltres no tenim ni tants focs, ni tantes paelles) amb una mica d'oli, també a foc lent, que es vagi estovant.

Mentre es va fent tot això, podem desossar els ossos (si no ho hem fet abans), ja que s'hi està una estoneta, especialment si són freds. Nosaltres ens hi vam trobar i va tocar escaldar-los 30-40 segons perquè s'estovessin una mica... quan ja estiguin desossats, els tallem a daus i els saltem en una paella a foc viu, que es torrin una mica.
Ara fem la muselina: posem al pot de la batedora l'ou, els alls confitats, sal, pebre i tot l'oli de gira-sol i ho emulsionem com si fos una maionesa (en 15-30 segons ha d'estar fet).
Finalment ho tenim tot a punt, només queda fer el muntatge i passar pel forn: posem un fons de pebrot i ceba, una capa de peus de porc i el bacallà a sobre. Hi posem un sostre de muselina i ho posem al forn a gratinar, fins que quedi torradet.

Bon profit!
Considerem aquesta recepta mar i muntanya? Digue'ns la teva opinió als comentaris :-)

Bunyols (TMX)

2011-03-16T21:53:00.000+01:00

Ja tenim la Quaresma aquí, així que toca fer bunyols a casa. Aquest cop, de vent i de crema.
La recepta ha sortit del llibre Fácil y sencillo de Thermomix, n'hem fet la meitat de la recepta i han sortit uns 50 bunyols... així que val la pena fer-ne la meitat (les quantitats que poso aquí ja són la meitat), a no ser que us vulgueu estar hores fregint (i hores consumint bunyols, clar).

Si els voleu farcir amb crema pastissera, trobareu la recepta aquí. També els podeu farcir amb nata muntada o amb ganache de xocolata (gloriosos; potser val la pena no fer-la tan espessa).

Ingredients:
250 grams d'aigua
50 grams de mantega
50 grams de llard de porc
Un pessic de sal
5 grams de sucre
5 grams de llevat
170 grams de farina

4 ous
Oli de girasol
Sucre glacé per decorar

Comencem posant al vas l'aigua, la mantega, el llard, la sal i el sucre i coem 8 minuts, temperatura 100 i velocitat 4. Després hi afegim el llevat i la farina de cop i ho barregem 15 segons a velocitat 4. Ho deixem refredar un parell de minuts.
Després afegim els ous, un per un mentre la màquina va girant a velocitat 4. Ho deixem reposar una estona.

Ara posem una paella fonda al foc amb molt oli (jo vaig fer servir un wok i va anar fantàstic). L'escalfem, però no massa, que no se'ns cremin per fora i ens quedin crus per dins. Anem fent boletes de massa amb un parell de culleres i les anem posant a l'oli. Veureu que la massa es va inflant; paciència, que triguen una mica, no caigueu en la temptació de pujar el foc. Quan estiguin rossets per una banda, els gireu (diu que a vegades es giren sols pel seu pes, jo no m'hi he trobat cap cop). Quan estiguin rossets per l'altra, els traieu i els poseu a sobre d'un paper absorbent i els deixeu refredar.
Un cop els hagueu fregit tots, els podeu farcir al gust o també els podeu deixar sense res, de vent. Hi feu una empolvorada de sucre glacé i cap a la taula. També són boníssims mentre són tebis ;-)

Tatin de peres al vapor (TMX)

2011-03-07T22:42:00.000+01:00

Avui presentem una recepta curiosa, un pastís individual fet al vapor. Us animem a provar-lo, ja que al final surt un producte molt bo i original. Val la pena servir-lo calent o tebi, guanya moltíssim :-)La recepta va sortir d'un curs de receptes de Thermomix amb vapor (ja n'hem posat algunes pel bloc, per si voleu fer memòria, aquest brioix o aquest bacallà). Si no teniu Thermomix, també podeu fer servir un bullidor de bambú o similar, el resultat ha de ser el mateix!

Ingredients:
Sucre cremat per als motlles
6 peres pelades i sense llavors
50 grams de sucre
40 grams de mantega
Mitja culleradeta de canyella en pols

2 ous
60 grams de sucre
Mitja culleradeta de vainillina
80 grams de farina

600 grams d'aigua per al vapor

Comencem caramelitzant els fons de 6 motlles d'un sol ús típics de flam. Després tallem les peres a talls fins i les posem al fons del motlle de manera que el cobreixin.
Ara posem el sucre, la mantega i la canyella al vas de la Thermomix i programem 2 minuts a 100ºC i velocitat 1. Quan acabi, repartim la barreja pels motlles, a sobre les peres. Sense netejar el vas, posem les papallones al seu lloc i afegim els ous, el sucre i la vainillina al vas. Programem 2 minuts a 37ºC velocitat 3 i mig. Quan s'acabi aquest temps, posem 2 minuts més a la mateixa velocitat, però sense temps.
Hi aboquem la farina i barregem 10 segons a velocitat 2. Traiem la papallona i posem la barreja als motlles.

Ara posem els motlles al Varoma i el tapem. Passem una mica d'aigua pel vas, hi posem l'aigua per al vapor, ho muntem tot a la seva posició corresponent i programem 30 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
Si fem servir algun motlle diferent amb parets més gruixudes (tipus mini cocottes, ceràmica...), val la pena deixar 10 minuts més de vapor perquè s'acabi la cocció.
Desemmotllem i servim en plats individuals.

Restaurants: Les cols (Olot).

2011-02-25T07:20:00.000+01:00

Per aquelles coses de la vida dissabte passat vam anar a parar a aquest restaurant, i la veritat és que va ser tot un encert :-)
Després d'oferir-nos (i acceptar) fer el tour de nouvinguts pel restaurant, ens van acompanyar a aquesta sala particular (afortunadament, ja que anàvem amb totes les criatures). El mobiliari és espectacular, tot en ferro; les cadires pesen tant que porten rodes, ja que seria impossible aixecar-les. El terra també és de ferro, això fa que hi hagi una atmosfera molt particular.
D'altra banda, vam trobar que la sala era una mica massa fosca pel nostre gust (també per això les fotos han sortit com han sortit); al cap d'una mica ens van posar una mica més de llum, però tampoc massa.
Haig de dir que la precisió dels plats, noms i ingredients, no és la més adequada, ja que cada plat tenia una quantitat d'ingredients increïble (i m'és impossible recordar-ho ara mateix).
Anem per feina, que n'hi ha força:

Torrada de fajol i llonganissa de la Garrotxa.

Entrepà calent (d'alguna cosa que no puc recordar) i blinis amb caviar de fesols de Santa Pau.

Pa, sal i oli per sucar (del descomunal carro d'olis a triar).

Calçots amb tempura de carbó i salsa de romesco i remolatxa (es menjava sencer, pela inclosa).

Sopa de tòfona.

I ara els primer plats: amanida de carxofes amb foie.

Fesols de Santa Pau amb botifarra esparracada.

Amanida de vaquetes.

Segons plats: filet de vedella amb escuma de Whisky fumat i patata.

Bacallà al pil-pil i panses (la meva perdició).

Espatlla de xai amb llet quallada.

El carro de formatges i melmelades casolanes, abans de les postres.

Sorbet de fruita i rosegons de carquinyoli.

Canelons de pinya i crema.

Paisatge volcànic (bombons i pastissets de xocolata boníssims).

Després d'això, també ens van portar uns tallets de coca de forner i una rajoleta de xocolata, que l'endemà van passar a ser història...

El preu, sent un restaurant amb 2 estrelles Michelin, no és barat (uns 100-120 € per persona)

Peus de porc amb llenegues

2011-02-21T10:31:00.000+01:00

Seguint la iniciativa de De cuina, aquest dissabte vam cuinar una recepta per homenatjar Santi Santamaria i donar-li un comiat com cal.
Vam treure la pols de la col·lecció de llibres de cuina que regalaven fa 3-4 anys amb La vanguardia (a sus órdenes) i després d'un intens debat domèstic, vam triar aquests peus de porc amb llenegues, i així aprofitàvem per gastar una bossa de llenegues autòctones que corria pel congelador des d'aquesta tardor.
Val a dir que la recepta tenia molt bona pinta, però ens va decebre una mica (no van deixar de ser uns peus de porc bullits i poca cosa més), en part perquè la fotografia que surt al llibre no coincideix amb la recepta (conté llenegues, però no són peus de porc, sinó alguna cosa com rellom de porc).

Ingredients:
2 peus de porc
250 grams de llenegues
1 porro
llorer
api
farigola
vi blanc
oli d'oliva
sal

Per a la picada:
1 all
6 ametlles
6 avellanes

Comencem bullint els peus de porc amb força aigua, les herbes i una mica de sal, unes 3 hores; assegureu-vos que quedin ben tous. Després els separem; també reservem una mica de brou.
Netegem les llenegues i les sofregim amb oli en una cassola, no deixem que se n'evapori tota l'aigua. A continuació hi afegim els peus de porc, la mica de caldo que haguem reservat i hi posem aigua fins que quedin coberts; també hi afegim un raig de vi blanc. Ho deixem reduir a foc lent (la recepta original diu que es deixi bulllir 10 minuts; nosaltres ho vam deixar gairebé 1 hora i mitja... ens va semblar que quedava molt aigualit).
Finalment, hi afegim la picada i ho deixem coure 10 minuts més a foc mig.
Com que qualsevol estofat és millor l'endemà, la Lyli va cuinar les mans de ministre el dissabte a la tarda i ens el vam cruspir ahir al vespre.

Siguis on siguis, Santi, aquest apunt va per tu!

Tren de llaminadures

2011-02-18T15:54:00.000+01:00

I aquí tenim un altre pastís d'aniversari. Aquest cop vam decidir no complicar-nos gens amb el forn i aprofitar productes acabats i fer-ne un muntatge xulo. Havia vist aquest pastís a diversos llocs d'Internet, així que no en puc donar el crèdit a ningú concretament :-)

El muntatge del pastís va ser molt divertit, però també llarg (uns 40-45 minuts). Segurament hauria acabat abans si no m'hagués dedicar a fer-ne fotos pel vídeo del final...
Val la pena tenir en compte que el pastís pesarà bastant i que, per tant, caldrà una safata que aguanti força pes. Jo vaig enganxar dues safates de cartró pel mig i en algun moment va perillar d'anar tot per terra!

Ingredients:
5 plum-cakes amb coberta de xocolata (1 per cada vagó que necessiteu)
2-3 capses de Mikado
20 donettes (4 per vagó)
1 paquet de filipinos
Escuradents, molts escuradents
1 xupa-xups
1 núvol
Llaminadures i caramels per parar un tren (literalment)
1 pega dolça

Primer de tot, agafem un ganivet i tallem un terç d'un pastís. Després ja podem desar el ganivet, no haurem de tallar res més. Clavem quatre escuradents a la punta d'un altre pastís, per la part superior, i hi claven el terç de pastís que hem tallat. Ara ja tenim la màquina de tren a punt. La deixem en una punta de la safata. Ara posem la resta de vagons al darrere, una mica separats.
Instal·lem rodes: clavem un escuradents a cada lloc on vulguem una roda; després de l'escuradents, hi clavem un donette. Si no us fa gaire gràcia fer servir escuradents perquè se'ls poden clavar la canalla, podeu fer servir crema de cacau o xocolata desfeta com si fos cola.
Després de les rodes, clavem un Mikado a la part del davant de la locomotora i l'omplim amb Filipinos, pel forat. A dalt de tot hi claven un núvol de sucre, com si fos fum. Al davant de la locomotora hi podem clavar un xupa-xups.
Per carregar els vagons, anem clavant Mikados pels vagons de manera que ens quedi un recipient on s'aguantin les llaminadures. Convé no posar-n'hi massa perquè no s'escrostonin els pastissos, però també no fer curt, perquè els caramels cauran pels espais que quedin. Un cop hem fet això, ja podem carregar, tant com puguem, els vagons.
Finalment, posem una mica de pega dolça entre els vagons, de manera que sembli que un tiba l'altre.
Si us han sobrat llaminadures, poseu-les al davant del tren :-)

I aquí teniu el resultat, poc després d'arribar a la taula (i sentir el gran "oooh"), tots els nens a agafar tantes llaminadures com els cabien a les mans!

Què millor per il·lustrar el muntatge que un vídeo? :-)

Que vagi de gust!

Formatge casolà

2011-02-10T11:51:00.000+01:00

Un vespre al Quequicom al 33 van ensenyar com es feia el formatge i la lyli em va dir que n'hauríem de fer a casa; beneits com som, vam decidir que tampoc havia de ser tan difícil. Doncs aquí en teniu el resultat!
El procés en si no és massa complicat, però fan falta unes quantes hores perquè surti bé, molt per l'estil de la pasta de full... cada estoneta cal fer alguna cosa, però no cal dedicar-s'hi exclusivament.
Com tot en aquesta vida, la qualitat final dependrà de la qualitat dels productes individuals, així que si teniu accés a llet de vaca de granja, us sortirà un formatge molt més saborós. Nosaltres vam anar al Mas el Pujol, una granja que tenim a prop de casa i on venen llet refrigerada i crua, és a dir, que encara no ha bullit (i que per tant, ho té absolutament tot). Respecte de la quantitat de llet a comprar, depèn molt de la curació, però per tenir una orientació, amb 3 litres de llet vam fer un formatge d'uns 300 grams (és a dir, que obtenim un producte més o menys d'un 10% del pes inicial).
També ens farà falta quall; en trobareu a qualsevol farmàcia. Pel que he llegit, és molt millor en format líquid, més controlable o de més qualitat. Jo només en vaig trobar en pols, però el resultat final ha estat satisfactori, així que d'aquí uns dies en farem un altre.
Finalment, un últim consell: tot l'instrumental ha d'estar molt net; jo he llegit que es recomana fer servir exclusivament eines d'acer (com a mínim, fins que comenci la curació), per evitar qualsevol contaminació que ens envïi a fer punyetes tota la feina :-)

Ingredients:
3 litres de llet
Molta sal
Una miqueta de quall
Aigua

Primer de tot, reservem una mica de llet (mig got). Després hem de pasteuritzar la llet, fent-la pujar uns 5-10 minuts per sobre dels 70 ºC (però que no arribi a bullir). A continuació deixem refredar la llet fins als 40 ºC. Mentrestant, a la mica de llet que hem reservat hi posem el quall i una mica de sal, ho remenem bé, que no es facin grumolls. Quan la llet ja estigui per sota dels 40 ºC, però per sobre dels 35 ºC (tranquils, amb 3 litres de llet teniu marge de temps), hi afegim la mescla amb quall, ho barregem molt bé i esperem una horeta.

Llavors pot ser que ens qualli i quedi com el formatge tipus Burgos o bé que se separi la caseïna (fase sòlida) del xerigot (fase líquida). Si ens ha quedat sòlid, cal agafar un ganivet i anar tallant el formatge fresc en daus, com més petits millor. Si se'ns ha separat, doncs això ja ho tenim fet. Sigui com sigui, ho deixem reposar una estoneta, que quedi ben separat.

A continuació ho anem pescant amb un colador i ho passem tot cap a un drap, ara sembla mató (de fet, és mató). Cargolem el drap perquè deixi anar tot el xerigot que pugui tenir; val la pena dedicar-li una bona estona a fer-ho, ja que en surt molt líquid. A continuació ho deixem penjat d'algun lloc on pugui anar degotant el poc líquid que li quedi... jo el vaig deixar penjant a sobre de la pica un dia sencer. Quan l'obrim, sembla un Babybel, de textura molt cremosa.
Preparem un bany d'aigua amb sal al 35% (350 grams d'aigua per litre de sal); en aquest moment vaig tenir diferents opinions: en una pàgina web deia que amb 45 minuts n'hi havia prou... en una altra, 2 dies sencers. Jo ho vaig deixar unes 6 hores (però crec que va quedar una mica massa salat).

Després ho assequem molt bé amb un drap de cotó i ho guardem al rebost (o a l'habitació més freda, fosca i tranquil·la de la casa) a sobre d'una fusta i tapat amb un drap de cotó. Jo el vaig tenir al garatge, no és molt fosc, però tampoc molt clar, i a una temperatura de 14-18 ºC (més o menys).
Convé girar-lo cada dia perquè la poca aigua que tingui a dins no s'acumuli a baix de tot.

Al cap d'una setmana, ja el podem obrir i tastar! Jo m'ho menjo tot, perquè no té pell ni res, només una crosta una mica seca; pel gust de la lyli, hauria d'haver-se curat menys, el pròxim cop ho provarem amb 3-4 dies de curació... i alguna altra opció, com curar-lo més, amb herbes, amb pebre...

Us animo a provar-ho, és molt divertit fer una cosa que sembla, a priori, impossible fer-ho a casa :-)

Crema de mariscs (TMX) - HEMC

2011-01-14T10:10:00.000+01:00

Estem recuperant receptes de Nadal... però no d'aquest Nadal, sinó de l'anterior. Avui toca una crema de mariscs molt bona i saborosa, que si tens la Thermomix, la tens llesta en 20-25 minuts :-)
La recepta ha sortit del llibre bàsic de Thermomix i com la majoria de receptes del llibre, surt sempre igual de bona. Nosaltres vam fer servir ingredients congelats, així vam poder comprar-los un temps abans i evitar, una mica, el clatellot culinari previ al Nadal.

Ingredients:
Per al Varoma:
500 grams de musclos
300 grams de filet de lluç
200 grams de filet de rap
Uns brins de safrà

Per al sofregit:
300 grams de gambes
50 grams d'oli d'oliva
200 grams de porro
1 gra d'all
100 grams de ceba
50 grams de brandi
200 grams de tomàquet triturat
200 grams d'aigua

Al final:
Sal
Pebre
100 grams de nata líquida

Posem els ingredients del Varoma al seu recipient i el tapem.
A continuació pelem les gambes (s'hi està una bona estona), guardem els cossos, agafem les peles i els caps i ho posem al vas de la Thermomix. Hi afegim l'oli, els porros, l'all, la ceba i el brandi. Programem la màquina 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1 i mig. A continuació hi afegim el tomàquet triturat i programem 5 minuts més a la mateixa velocitat i temperatura, i col·loquem el Varoma a sobre del vas.
Quan s'acabi el temps, traiem el Varoma i amb l'espàtula fem baixar tot el que hi hagi per les parets del vas. Triturem 1 minut a velocitat 8 (així tindrem una pasta concentrada de marisc). Ara hi afegim l'aigua i programem 5 minuts, Varoma, velocitat 1. Quan s'acabi el temps, ho passem per un colador xinès (no ho feu per un normal, ja que després trobareu granets).
Passem aigua pel vas, que quedi ben net, hi tornem a posar el líquid, ara ja és una crema, hi afegim el peix i els musclos i triturem 30 segons a velocitat 7 (feu-ho menys si us agrada trobar-hi cosetes). Afegim la nata al vas i programem 2 minuts i mig a 80ºC, velocitat 2 i mig. Abans d'engegar, però, situem les gambes al Varoma i col·loquem el recipient a sobre del vas. Un cop s'hagi acabat el temps, tenim l'opció de tornar a triturar la crema, 3 minuts a velocitat 7, si ens agrada que quedi molt fina. Finalment servim la sopa: emplatem les gambes i hi posem la crema pel costat (o bé fem servir la sopera, que surt un o dos cops a l'any de l'armari, i amb el dineral que va valer, s'ha d'aprofitar).
Aquesta recepta participa a l'HEMC 50, sopes. Bon profit a tothom!

Visita a Elies Miró

2011-01-09T23:30:00.000+01:00

Fa dies que aviso que vaig molt endarrerit d'apunts: moltes fotografies i poc text... i per celebrar el primer aniversari de la trobada blocaire de Castellterçol, què millor que fer la crònica de la visita a l'obrador d'Elies Miró? Ja sé que fa un any (de fet, literalment avui fa un any), però mira, és un lloc que em va agradar molt, l'Elies era un mestre molt experimentat i alhora molt humil. A la foto anterior podeu veure els apunts que ens va fer amb un parell de receptes de bombons boníssims (fulls que em vaig oblidar allà mateix, per desgràcia meva).

Crec que se sentia força observat, aquí, mentre preparava la ganache amb fruits del bosc.

Sempre va bé discutir una miqueta en un lloc on la flaire de xocolata fa caure de cul...

L'Elies vinga a explicar... i nosaltres, vinga a retratar!

Moment crucial: el tast, directe del dit :-)

I aquí la fantasia de qualsevol xocolater: una màquina de temperar xocolata... litres i litres d'aquest preuat aliment temperant-se i fent voltes pel serpentí i regalimant. M'estic posant malalt!

Aquesta seqüència il·lustra ben bé el procés per tancar els bombons: una passadeta ràpida i tot fet!

Uns granets de sal Maldon per als bombons de xocolata i blat de moro...

I un acabat preciós per als bombons de xocolata i ganache de fruits del bosc.

Batedora Braun Minipimer 7

2011-01-04T10:13:00.001+01:00

El tió va cagar abans d'hora a casa, gràcies a les iniciatives de Bloguzz vam poder provar una batedora Braun Minipimer 7 sense cables, de la seva nova gamma d'electrodomèstics. Després d'obrir el paquet amb la il·lusió d'un nen petit, vaig donar-li guerra durant 3-4 dies per provar-la a fons i poder-ne fer una crítica com cal.

El paquet de la batedora inclou el cos de la batedora (el motor, vaja), un braç d'acer inoxidable, la base-carregador amb endoll, un vas triturador amb ganivetes i tapa d'un litre i mig i un accessori per a picar gel (l'únic que em falta per provar), a part del típic vas mida estàndard per fer-hi servir la batedora.

Abans de fer-la servir per primer cop, cal carregar al màxim la bateria: endollem el suport a la paret i deixem el cos de la batedora sobre els connectors; s'il·lumina el LED superior per indicar que s'està carregant. Segons el manual, la batedora té una autonomia aproximada de 20 minuts, tot i que recomana deixar sempre la batedora a la base perquè sempre estigui carregada.

El disseny és completament ergonòmic, la batedora queda perfectament agafada a la mà. La comoditat de l'ús sense cables és fantàstica, ja que només cal agafar la batedora de la base i fer-la servir, res més. Això també pot suposar un problema, especialment en una casa amb canalla... ja que poden haver-hi accidents indesitjats amb nenes inconscients del perill (oi, lyli?). Nosaltres, per si de cas, guardem el cos de la batedora en un calaix i el braç en un armari alt de la cuina :-)
De totes maneres, per augmentar-ne la seguretat, val a dir que cal prémer dos botons simultàniament i que, per tant, en principi no hi hauria d'haver engegades accidentals.

Jo vaig donar-li guerra força vegades durant 3-4 dies: vaig fer maionesa (no m'havia sortit mai amb batedora fins aquell dia, i va sortir genial en qüestió de segons), sopa de pastor i salsa pesto. També vaig fer servir el vas amb tapa per picar ceba per al pollastre amb espècies de sant Esteve.
El millor de tot és, sens dubte, la neteja de l'estri: el fet que el braç sigui d'acer inoxidable ens garanteix que en qüestió de segons estarà net, impecable. Si estem al cas i just després de fer-lo servir hi passem aigua, abans que s'assequin els aliments, quedarà net a l'instant; al ser sense fils, també tenim l'opció de posar el braç a dins d'un recipient amb aigua i accionar el motor: amb 3-4 cops de botó, tot net :-)
El vas amb tapa també es neteja amb molta facilitat però en canvi, al ser de plàstic, costa molt que s'assequi i sempre queda amb gotetes d'aigua petites enganxades a la paret del vas i cal assecar-lo amb un drap (o deixar-lo a sobre d'un radiador perquè s'evapori tot).
Una altra cosa que trobo a faltar i que tenia la nostra batedora vella (també una Braun) i a la qual estem acostumats gràcies a la Thermomix és que no té velocitats: aquesta batedora va al màxim o no va, o tot o res (l'anterior tenia dues velocitats). Això pot suposar que per exemple, el pesto quedi molt triturat (a mi m'agrada que el pesto quedi amb una mica de grumolls).

De totes maneres, els avantatges superen clarament els desavantatges i l'opció sense cables és d'una comoditat brutal i molt útil. Si en voleu més informació, podeu fer clic aquí :-)

Espatlles de xai amb herbes (TMX) - HEMC

2010-12-20T16:46:00.000+01:00

Sens dubte, el xai més tendre i melós que hem cuinat mai... gràcies a la cocció al vapor. Tant és si teniu Thermomix com no, perquè podeu canviar la cocció al vapor per una cocció al forn, ho tinc comprovat, ja que l'últim Sant Joan vaig coure 5 espatlles :-O

Ingredients:
2 espatlles de xai

Per a l'adob:
4 grans d'all
Un grapat de julivert fresc
50 grams d'oli
10-30 grams de vinagre
2 branques de farigola o romaní
Mitja cullerada de pebre
2 pastilles de caldo deshidratat
50 grams de vi blanc

Per a la cocció:
2 litres d'aigua per fer vapor (res d'aigua si el voleu fer al forn)
1 bossa de plàstic per a forn (hi caben 2 espatlles)

Comencem preparant l'adob: en posem tots els ingredients al vas i piquem 5 segons a velocitat 5. Ara agafem la bossa i hi posem les espatlles de xai; a continuació ho reguem amb tot l'adob. Tanquem la bossa de manera que no se n'escapi res i la posem al recipient Varoma (o en una plata de forn).
Posem 2 litres d'aigua al vas i programem 60 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1, amb el recipient Varoma en la seva posició (si ho feu al forn, programeu 1 hora a 150-175ºC).
Quan s'acabi aquesta hora, girem la bossa i programem una hora més a les mateixes condicions.
Després obrim la bossa amb molta cura, el vapor crema moltíssim, i passem el xai pel forn a 200ºC a gratinar (uns 10 minuts per banda) acompanyat amb el seu suc.

Aquesta recepta participa a l'HEMC d'aquest mes, dedicat a receptes nadalenques. Bon Nadal a tothom!

Bombons de xocolata blanca amb menta

2010-12-13T00:05:00.000+01:00

Avui 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, fa 7 anys que ens vam casar... i per celebrar-ho, posaré una recepta que fa molt temps que vaig fer (una mica més d'un any), que va començar com a recepta d'aprofitament, però que va acabar sent un regal per al meu AIG de l'any passat. Jo els vaig farcir amb xocolata blanca amb menta (recepta aquí), però es poden farcir d'altres coses, com ara ganache, melmelada o licor.

Ingredients:
Xocolata fosa
Crema de xocolata blanca amb menta
Ganache de xocolata

Dic que és una recepta d'aprofitament perquè mai n'he fet expressament, sinó que els vaig preparant a terminis: el dia que faig alguna recepta amb xocolata fosa i me'n sobra, en faig una capa al motlle de bombons, ja sigui amb pinzell, ja sigui a raig directament. Llavors ho guardo i m'espero fins a la següent recepta... cal fer 2-3 capes de xocolata per evitar fuites!
Quan haguem fet aquestes capes, posem el farcit que tinguem a punt, deixant una mica d'espai per tapar-ho després amb una passada més de xocolata. Jo aquí recomano posar els bombons al congelador una estoneta, perquè per fer la tapa amb xocolata calenta no se'ns desfaci massa el farcit.

Ho deixem refredar, que la xocolata quedi ben presa i llavors ho desemmotllem... al començament ens queden uns bombons força lletjos, amb el peu irregular (per l'última capa de xocolata). Agafem un ganivet i anem plomant els retalls de xocolata fins que obtinguem uns bombons com toca!

Quan els tinguem fets, podem preparar-ho en forma de regal nadalenc, per exemple, a l'estil dels vermells :-)

Vinga, lyli, ànims i a per 7 més :-)

Peix de xocolata i taronja

2010-12-10T04:55:00.000+01:00

El dia abans de fer el pastís de xocolata i galetes, vaig preparar-ne un altre, per celebrar l'aniversari de l'Adriana. En principi havia de ser un pastís rodó normal, però vaig rumiar una mica per fer un pastís més divertit... i així amb un parell de talls de ganivet va sortir aquesta forma tan divertida :-)
El pastís va sortir del llibre Chocolate, 100% placer que em va regalar la Lucía de Radiando peluches per l'AIG de l'any passat i és un pastís molt espès, amb molt gust de xocolata i dels que crea addicció :-)

També em vaig animar a fer-hi taronja confitada per sobre, això m'ho vaig treure de la màniga directament, però com que va quedar força bé, us explicaré com fer-ho (segurament hi ha alguna altra tècnica per poder-se menjar la pela i tot, encara que conec un parell de persones que se la van cruspir sense gaire miraments, tot i ser pràcticament crua). Les taronges són comprades per Internet a Naranjas Costa; des que l'estiu passat ens va tocar una capsa al sorteig que feien a Gastronomía & Cía. que no n'havia tastat de tan bones. Vam aprofitar que aquesta setmana havia començat la nova temporada per comprar-ne una capsa i gaudir de taronges de veritat.
Quant a barrejar taronja i xocolata, ja he dit a diversos blocs (i especialment a la Gemma de La cuina de casa) que no m'agrada gens el sabor final que queda, per això vaig assegurar-me ben bé que quedés un bon tros de pastís sense taronja, xocolata pura!

Ingredients:
Per al pastís:
200 grams de mantega
4 ous
150 grams de sucre
240 grams de xocolata negra
60 grams de fècula de blat de moro (Maizena)
10 grams de farina per al motlle

Per a la cobertura:
100 grams de xocolata negra
30 grams de mantega

Per a la taronja confitada:
1 taronja
Sucre

Primer de tot trossegem la mantega i la deixem estovar a temperatura ambient. Engeguem el forn a 180ºC i untem amb una mica de mantega un motlle de 22 cm (el meu era de 26), l'enfarinem i el guardem a la nevera.
A continuació desfem la xocolata al bany Maria. Mentrestant barregem els ous amb el sucre i ho batem 2-3 minuts. Després aboquem la xocolata desfeta a la mescla anterior, sense deixar de remenar, que no fem truita abans d'hora!
Quan tinguem la mescla ben homogènia, hi afegim la fècula de blat de moro i continuem batent fins que ens quedem sense grumolls.
Aboquem aquesta barreja al motlle i ho enfornem durant 20 minuts, més o menys (el llibre diu que cal coure'l 25 minuts amb la porta del forn una mica oberta... però jo amb la canalla corrent per casa no em va fer cap gràcia deixar el forn a punt perquè algú hi posi els dits). Un cop estigui cuit (prova de l'escuradents), ho traiem i ho deixem refredar sobre una reixa.

Mentre el pastís es refreda, podem confitar la taronja: posem sucre en una paella, uns 200 grams aproximadament; mentre es desfà a foc no gaire fort, tallem la taronja a grills. Llavors posem els grills a la paella i deixem que es vagin confitant a foc lent (prou fort perquè es fongui el sucre, però prou fluix perquè no es cremi); jo ho vaig tenir una mitja hora a la paella, més o menys. De totes maneres, conserveu la taronja al foc, ja que quan es refreda, el sucre cristal·litza força ràpid i després és complicat de remenar...
Preparem la xocolata de cobertura: desfem en un pot la mantega i la xocolata fins que tinguem una crema homogènia... i amb tot això a punt, ja podem passar a muntar el pastís: tallem un triangle i el posem a l'altra punta; el buit serà la boca i el triangle, la cua. Ho untem tot amb la xocolata desfeta. Posem uns Lacasitos per marcar l'ull i finalment posem els grills de taronja com si fossin les escates del peix. Comenceu pel final de tot i avanceu, de manera que els grills més propers a la boca tapin els altres.

A bufar, Adriana!

Pilotilles de bacallà

2010-12-03T09:49:00.000+01:00

Aquesta recepta fa força temps que la vam fer, però la veritat és que no tenia la recepta i no hi havia manera de trobar d'on havia sortir... però l'últim cap de setmana que vam estar a Pals ho va solucionar! La recepta va sortir del magnífic llibre de cuina de Pere Bahí, Sabor ampurdanés. Si teniu ocasió de trobar-lo, feu-li una ullada, ja que les fotografies que acompanyen els plats i les de paisatges són precioses.

Ingredients:
Per a les pilotilles:
400 grams de bacallà dessalat
1 ceba mitjana picada
1 ou
1 llesca de pa sec (només la molla)
2 grans d'all picats
Farina
Julivert
Oli
Sal
Pebre

Per a la salsa:
1 ceba picada
1 tomàquet ratllat
Mig got de vi blanc
Oli i aigua

Per a la picada:
2 grans d'all
12 ametlles
30 grams de pinyons

Primer de tot piquem una mica el bacallà. També el podem engrunar amb els dits perquè quedin els trossos una mica més grans i que es trobin, això al gust de cadascú. A continuació hi afegim la ceba, l'ou, el pa, l'all, la sal, el pebre i el julivert i ho pastem tot fins que quedi ben homogeni. Llavors en fem petites porcions, les arrodonim, enfarinem i fregim.

Mentrestant comencem a fer el sofregit: posem oli i la ceba en una cassola. Quan s'hagi daurat, hi posem el tomàquet i ho deixem reduir una estona. Després hi posem el vi i ho deixem evaporar una estoneta. A continuació hi posem una miqueta d'aigua, les pilotilles i la picada i ho deixem coure uns deu minuts.

Per cert, recordeu que aquest megapont tornen a fer el Mercat medieval de Vic, així que si us agrada el caos, les aglomeracions i menjar bé, no us la perdeu. Si el Nandu Jubany torna a muntar la paradeta de l'any passat, no sigueu rucs i aneu-hi a dinar, que quedareu distrets!

Pastís de galetes i xocolata

2010-11-28T15:21:00.000+01:00

A casa nostra tenim un bon problema: el 21 celebrem l'aniversari de l'Adriana... i el 22 el de la Lyli. Això vol dir que cal fer un parell de pastissos seguits, i si normalment ja és caòtic posar-se d'acord en quin pastís hem de fer, imagineu-vos quan en tenim dos de seguits!

En aquest cas, li va tocar triar a l'amfitriona, i la seva opció va ser un clàssic de les iaies: un pastís de galetes i xocolata, molt bo i sense cocció. La recepta que vaig seguir va sortir de Mundorecetas, però de fet no puc dir-ne l'origen real, perquè trobareu la mateixa recepta per molts llocs d'Internet. Per cert, a l'enllaç que porto fa molt riure que digui "no tiene calorías"... la veritat és que no sé d'on ho treu, això, perquè aquest pastís engreixa només de mirar-lo XD
De la recepta jo vaig canviar el cafè per un got de llet amb cacau, ja que no ens acaba d'agradar el gust del cafè als pastissos. La preparació no és molt complicada, però t'hi estàs una bona estona per acabar-lo.

Ingredients per a un motlle de 26 cm:
400 grams de xocolata
250 grams de mantega
5 ous
300 grams de sucre
1 paquet de galetes quadrades (jo una miqueta més)
Mig got de llet
3-4 cullerades de Colacao o Nesquick
Mitja culleradeta de cremor tàrtar (opcional)

Comencem desfent la xocolata al bany Maria o al microones; mentrestant separem els rovells de les clares. Afegim la mantega pomosa als rovells i ho batem fins que obtinguem una crema més o menys homogènia; ens podem ajudar amb la batedora de mà o no acabarem mai ;-)
Quan ho tinguem força barrejat, hi afegim la xocolata, que no sigui gaire calenta o farem truita ràpid! Continuem barrejant amb ganes fins que tinguem una crema sense grumolls.
Ara muntem les clares amb una mica de cremor tàrtar; quan estiguin molt preses, hi afegim el sucre i continuem batent fins que ho tinguem tot ben barrejat. Hi afegim la crema de xocolata sense deixar de batre amb la màquina. Quan estigui ben mesclat, ja tenim bona part de la feina feta.

Ara agafem un motlle i el folrem amb plàstic transparent... jo amb un motlle de 26 em va quedar un pastís massa ample; pel meu gust m'hauria estimat més un pastís més estret, però molt més alt, així que seria bona idea fer servir un motlle més petit, segurament de 20 o 22 sortiria ideal :-)
Després de folrar-lo, preparem la llet amb cacau i comencem a sucar-hi les galetes, d'una en una, i en posem una primera capa al motlle. Convé passar-ne via a l'hora de sucar-les, que no s'estovin gaire. Quan tinguem aquest primer sostre fet, hi posem una capa de farcit de xocolata. Tornem a repetir el procés, galetes i xocolata... i així fins que arribem a dalt del motlle o bé fins que ens quedi xocolata per fer un sostre (més o menys). Tingueu en compte que l'última capa que feu ha de ser de galeta.
Ho passem tot a la nevera un parell d'hores, que quedi la xocolata ben presa. Llavors girem el motlle sobre un plat, ho desemmotllem i retirem el plàstic transparent. Amb la xocolata que hem reservat ho untem tot (jo vaig veure que feia curt i vaig decidir carregar la mànega pastissera i fer-hi unes sanefes. Amb això ja podem passar cap a la taula a gaudir-ne!
No feu talls massa grans, que atipa molt ;-)

Feliços 32, Lyli :-)

Restaurant: Els roures (Espinalbet, Berguedà)

2010-11-09T15:12:00.000+01:00

Aquest diumenge ja ens vèiem la patacada del part a sobre, i vam repetir una de les grans tradicions típiques de casa nostra: anar a fotre la gran fartanera final abans que neixi la criatura :-)
En aquesta ocasió vam decidir anar al Berguedà, ja que vam fer una visita a uns amics que acabaven de parir... després de mirar un parell de llocs vam decidir-nos per agafar la carretera dels Rasos amunt, fer 4 quilòmetres de revolts i anar a espetegar a Els roures.

Només d'entrar et sorprenen dues coses: la poca llum que hi ha a dins (per això les fotos han sortit com han sortit...) i la descomunal llar de foc que presideix la sala. Val a dir que el restaurant ofereix tapes a la barra i la possibilitat de cruspir-se-la en aquesta llar de foc (com podeu veure a l'esquerra). Després d'això, passem als plats:

El plat del diable: l'especialitat de la casa... una mena de plat combinat rústic de muntanya, contundent amb ganes, amb arengada a la brasa, cansalada, col amb vinagre, olives, tomàquet i l'estrella: patates emmascarades :-)

Una plata de llanegues al forn amb all i julivert. Glorioses :-)

Canelons de bolets amb salsa d'albergínia i camagrocs d'acompanyament.

Graellada de carn, a compartir entre els 2 grans :-)

Tot i que tenien postres fetes a casa molt espectaculars (mousse de fruits del bosc, rebosteria o mousse de ceps amb xocolata), la lyli va triar trufes amb nata.

I jo em vaig trincar aquest bescuit gelat amb xocolata calenta. El bescuit era precisament això, un pastís gelat, però amb pa de pessic inclòs (mai ho havia vist així)... però per desgràcia la xocolata calenta no era massa contundent, una mena de xocolata a la tassa, però amb llet.

Les nenes es van partir un plat de macarrons boníssims i un pollastre a la brasa genial, tendre i gustós com pocs. El preu final és un preu just (una mica menys de 80 €), ni barat ni car, ja que la qualitat dels ingredients és molt bona. Sens dubte, us el recomanem si algun dia feu una escapada per la zona.

Per cert, alguns ja ho sabeu pel Twitter, però d'altres encara no esteu al cas... ahir dilluns va néixer la Meritxell, la nostra tercera filla!

Panellets (TMX)

2010-10-30T10:09:00.000+02:00

Ja hi tornem a ser: ha arribat la castanyada... i amb ella, els panellets! La bogeria d'un país, juntament amb els bolets, materialitzada en aquests dolços. A mi no m'acaben d'agradar, m'embafen massa, els trobo molt dolços... però de totes maneres, sempre puc donar un cop de mà a la cuina per fer-ne una bona carretada!

Ingredients (uns 25 panellets):
250 grams de sucre
Pell de llimona (només la part groga)
300 grams d'ametlla
50 grams de patata cuita freda
1 ou

Posem al vas, molt sec, el sucre i el polvoritzem durant 20 segons a velocitat 10. Hi afegim la pell de llimona i fem 20 segons més al 10. Hi afegim les ametlles i ho triturem 10 segons a velocitat 6.
Hi afegim la patata i ho barregem 6 segons més a velocitat 6. Retirem la massa del vas, la passem a una bossa de plàstic i la deixem reposar a la nevera unes 12 hores.
Ara que tenim la massa mare, podem fer-ne del que vulguem: per als de pinyons, el rei del panellet, agafem massa mare, en tallem les porcions que vulguem i les arrebossem amb els pinyons. El Martí em va piular que si posem una mica d'almívar als pinyons, aquests s'enganxaran força més fàcilment, i no caldrà enganxar-los un per un... un cop els tinguem arrebossats, els pintem amb ou batut i els passem pel forn, 4-5 minuts a potència màxima, just que quedin amb crosta per fora, però molt tendres per dins).

Per fer els de melmelada, agafem la massa mare, la tallem en les porcions que vulguem i en fem boles. A continuació les aixafem i hi fem un forat amb el polze, per fer-hi cabre la melmelada (en aquest cas, domèstica i de maduixes).

Apa, una culleradeta de melmelada que quedi el forat curull i cap al forn!

Per fer els de coco, agafem la massa mare i hi barregem coco ratllat. A continuació ho tallem en les porcions que vulguem.

Els ben enfarinem amb coco ratllat i ja els tenim fets!

I aquí tenim el resultat final:

O una versió més moderna, amb colorants alimentaris, per fer les delícies de la canalla (he detectat una misteriosa preferència a casa per tots els de color rosa...).

Arròs caldós amb ceba cremada de la Rosa

2010-10-21T05:52:00.022+02:00

La Rosa és una dona que ara deu rondar els 70 anys. És palsenca de tota la vida, d’allà on ve el bon arròs català, amb permís dels ebrencs, i precisament per això tota la vida ha cuinat un arròs caldós per llepar-se els dits. Avui, l’apunt està dedicat a la Rosa i la seva recepta d’arròs caldós amb ceba cremada.

El primer que hem de tenir clar és que aquest arròs no serà el mateix si no tenim en compte una sèrie d’elements indispensables: l’arròs ha de ser l’arròs rodó perlat de Pals; la cassola per fer-lo ha de ser una cassola fonda i grossa de ferro colat (tipus Le Creuset o similar, com més usada millor!); els ingredients no poden estar congelats, sinó que han de ser peix i marisc frescos.

Ingredients:
500 g d’arròs rodó perlat de Pals.
Dues cebes mitjanes o una de grossa tallades a daus petits.
Dues o tres sípies de costa, de les quals n’haurem guardat la melsa, no la tinta. Les tallarem, un cop netes i pelades, a quadradets.
Mitja llauna mitjana de tomàquet natural triturat.
12 gambes sense bigotis.
6 escamarlans sense bigotis.
3 o 4 grapats de cloïsses, que posarem amb aigua i sal prèviament (o aigua amb gas, sense sal). Així els traurem la sorra.
Una vintena de musclos de roca.
Sal al gust (normalment salo només la ceba, la sípia i el caldo).
Oli al gust.
Caldo de peix de roca (o cap de rap, crancs...). Si el volem poc caldós, triplicarem la quantitat d’arròs. Si el volem caldós, la quadruplicarem (és a dir, 1,5 o 2 litres de caldo, respectivament).
1 got gros d'aigua (d’uns 300 ml aproximadament).
Opcional: salsitxes

Començarem escalfant una mica d’oli a la cassola. Un cop calent, hi tirarem la ceba. Aquesta és la part més important de la recepta: cal cremar la ceba. És un arròs caldós negre, però no pas per la tinta de la sípia, sinó per la ceba cremada. No tingueu por de cremar-la, ha de ser de color entre marró fosc i negre. Sempre pensareu que “ja està”, però sempre caldrà cremar-la més. No podrem deixar mai de remenar la ceba, encara que faci pudor de socarrim no abaixarem el foc i, finalment, quan estigui al punt de cremada, hi tirarem amb compte el got d'aigua (recomano que sigui d'uns 300 ml aproximadament). La ceba i l'aigua faran una mena de fumera que no us deixarà veure res, però en un moment haurà desaparegut, i tindrem un suc marró fosc amb ceba a dins. El deixarem evaporar una mica i, tot seguit, hi afegirem el tomàquet triturat. Ho deixarem fregir una mica i, llavors, hi tirarem la sípia i la melsa de la sípia, i ho deixarem uns cinc minuts a foc mitjà-alt. Aquesta part de la recepta és cert que cal practicar-la uns quants cops perquè hi acabem tenint la mà trencada...
Les gambes i els escamarlans es poden daurar i retirar abans de fer tot aquest procés, o bé es poden tirar ara o just quan comenci a bullir l’arròs... jo últimament els hi tiro al final, perquè no quedin gaire cuits, encara que no els hagi sofregit una miqueta abans... al gust de cadascú.
Les salsitxes (o botifarretes) es poden tirar també en aquest moment, just quan tenim el sofregit al punt, o bé al començament, igual que el marisc.
Hi tirarem l’arròs, el caldo, els musclos i les cloïsses, i ho remenarem tot perquè bulli durant 15 o 20 minuts, segons si ens agrada l’arròs amb un puntet de cru o passadet...
Quan passi el temps reglamentari, apagarem el foc i deixarem que l’arròs reposi fins que desapareguin les bombolletes del caldo. Un cop desapareguin, voldrà dir que ja es podrà servir, tot i que això no voldrà dir que no cremi... Compte, que bull!

Com a bon arròs, cada família deu tenir la seva recepta pròpia amb els seus trucs propis, però de ben segur que tots aquests arrossos han de ser deliciosos... Aquest que us he explicat és l’arròs de la Rosa amb alguns dels meus propis trucs.
Per terres empordaneses, l'arròs caldós és típic dels diumenges... però és un plat molt potent i calent, per la qual cosa millor deixar-lo per a èpoques no gaire caloroses!
Aprofito per recordar que a la primavera es fa “La Cuina de l’arròs” de Pals (Baix Empordà), en què molts restaurants inclouen menús especials amb arròs caldós. Val la pena apropar-s’hi i tastar-los!

World Bread Day - pa d'olives

2010-10-16T15:33:00.000+02:00

Bé, avui SÍ que és el dia mundial del pa, així que ha tocat coure pa a casa. I dic coure'l, perquè vaig començar a fer-lo abans d'ahir... entre massa mare i temps de repòs, la massa d'aquest pa ha estat un parell de dies voltant per casa. La recepta ha sortit del magnífic bloc del Xavier, on ja li vaig dir que aquesta seria la recepta per a aquest any. Jo vaig fer la meitat de la recepta, ja que vaig creure (encertadament) que fent servir un kilo de farina per a la massa, em sortiria pa per dos mesos...

Al ser un pa fet amb massa mara i una llarga fermentació, ha d'aguantar força dies sense assecar-se massa. Val a dir que, sent bo com és, dubto que cap engruna arribi a dilluns!

Ingredients:
500 grams de farina de força
325 grams d'aigua
35 grams d'oli d'oliva
150 grams de massa mare líquida (explicada més endavant)
5 grams de llevat premsat
1 cullerada de sal
Un grapat d'olives
Orenga
Un rajolí de vi negre

Per fer la massa mare líquida, cal barrejar 100 grams d'aigua, 5 grams de llevat premsat fresc, 100 grams de farina de força i una culleradeta de sucre fins que quedi una mescla homogènia. A continuació es passa a un recipient que es pugui tapar i es deixa reposar entre 8 i 24 hores fora de la nevera. La massa creixerà, així que val la pena tenir-ho en compte i deixar-li força espai al recipient.
També aquest primer dia tallem les olives i les deixem a dintre d'una tassa cobertes de vi i amb l'orenga. Ho reservem tota una nit a la nevera.

L'endemà preparem la massa: jo ho vaig fer amb la Thermomix per treure'm feina, tots els ingredients menys les olives al vas, 5 segons a velocitat 6 i 15 minuts a velocitat espiga, temperatura 37ºC.
Després d'aquest temps s'hi afegeixen les olives i es pasta 1 minut a velocitat espiga (jo ho vaig fer 3 minuts més, però la màquina em va triturar massa les olives). Es passa la massa resultant a un recipient amb tapa i es deixa reposar, com a mínim 3 hores; el Xavier recomanava amb molt bon criteri deixar reposar la massa tota la nit a la nevera per fer una fermentació ben llarga. Jo ho vaig fer, així que passada la nit hem de treure la massa i passar-la, amb cura, a una safata de forn amb làmina de silicona, hi posem una empolsinada de farina per sobre i ho tapem amb un drap; ho deixem llevar un parell d'hores més.
Engeguem el forn a 200ºC i quan sigui ben calent, tirem uns quants glaçons al forn per tenir-hi vapor (un gran truc) i acte seguit hi posem el pa, fins que sigui ben torradet.

Si voleu fer un pa Shabat, aquí teniu el que vaig fer l'any passat. També podeu fer un pa al vapor com vaig publicar fa un mes, després de confondre setembre amb octubre...
Participeu-hi, que és molt divertit!

Nyoquis amb ceps i trompetes de la mort

2010-10-11T23:07:00.000+02:00

Ja tornem a tenir els bolets aquí, i ja torna a tocar posar receptes. Aquest dissabte al matí vam anar al Montseny a collir castanyes... no em vam trobar ni una; per compensar, però, el bosc ens va obsequiar amb aquests ceps d'allò més bonics i amb unes trompetes de la mort per arrodonir la feina:

Així que amb això i un paquet de nyoquis frescos que teníem a la nevera, ja vam tenir a punt el dinar de dissabte mateix, més que res per assegurar-nos que els bolets no perdessin frescor ;-)

Ingredients:
500 grams de nyoquis frescos
Bolets, com més, millor
200 ml de nata per cuinar
Sal
Oli d'oliva

Primer de tot triem i netegem els bolets, els tallem a daus i els passem per una paella amb oli d'oliva calent, a foc viu, que quedin ben saltats. A continuació en retirem uns quants, i afegim la nata als bolets que han quedat a la paella. Deixem que bulli i es faci una mica més espessa i ho passem tot cap al pot de la batedora. Allà ho batem per tal de donar molt sabor a la salsa. Un cop la tinguem llesta, hi afegim els bolets que hem reservat.
Finalment bullim els nyoquis. Recordeu que normalment només cal bullir-los fins que flotin, i això vol dir 1 minut o 2 com a molt, així que és molt fàcil que se'ns passin si badem una mica. Quan ja flotin,els colem, els barregem a la salsa i ràpidament cap a la taula.
Assegureu-vos de tenir pa per sucar, no us en penedireu!

World Bread Day - broix al vapor (TMX)

2010-09-16T01:20:00.041+02:00

Buf, ja ha passat un any i ja tornem a ser al dia mundial del pa. Nosaltres ens fem sovint el pa a casa... amb resultats diversos: a vegades surt com una totxana de sec, a vegades no lleva i queda una galeta gegant, i a vegades queda bé, molt bé (com és el cas del pa d'avui).
Per a aquest any he fet servir una recepta que vam provar fa temps, la vam aprendre en un curs de Thermomix, i que dóna un resultat boníssim, un pa molt i molt lleuger, perquè es cou al vapor.

Ingredients:
45 grams de llet
15 grams de llevat fresc
2 ous M
250 grams de farina de força
30 grams de sucre
Mitja culleradeta de sal
50 grams de mantega a trossets
750 grams d'aigua (per fer el vapor)

Aboquem la llet al vas i programem 30 segons, 37º, velocitat 1. Quan hagi acabat, hi afegim el llevat i programem 10 segons a velocitat 3. Hi incorporem els ous, la farina, el sucre i la sal i ho barregem tot plegat 30 segons a velocitat 6. Després programem 1 minut i mig a velocitat espiga, que quedi ben pastat. Quan hagi passat aquest temps, posem un minut més també a velocitat espiga i anem posant la mantega pel forat del vas.
Deixem reposar la massa al vas durant 1 hora; quan hagi passat, baixem la massa amb l'espàtula i pastem 30 segons més a velocitat espiga.
Ara untem un motlle, que càpiga a dins del Varoma, amb mantega i hi aboquem la massa. Posem el motlle a dins del Varoma, i ho desem en un lloc que no sigui fresc i sense corrents d'aire fins que dobli el volum (nosaltres ho vam deixar més o menys una hora).
Posem l'aigua per al vapor al vas, tapem el Varoma i el posem a sobre del vas. Programem la màquina 45 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.

Quan s'acabi el temps, ja podrem gaudir-ne! Un cop acabat i desemmotllat, recomano tastar-lo amb alguna llepolia dolça, com ara amb melmelada casolana, ganache o amb una solitària presa de xocolata.

Si voleu fer un pa Shabat, aquí teniu el que vaig fer l'any passat.
Participeu-hi, que és molt divertit!

Xampany de saüc

2010-09-07T09:05:00.015+02:00

Aquest apunt, de les 9 i 5 del matí de l'assolellat (o no) i gloriós dimarts dia 7 de setembre, està dedicat a tots els pares i mares de Catalunya. Avui, finalment, les criatures tornen a l'escola, per fi torna la normalitat! Per celebrar-ho, publico una recepta que em va fer molta il·lusió preparar, i que encara em fa més il·lusió ensenyar-la perquè la gent ho provi a casa. Això sí, oblideu-vos-en fins la primavera vinent, perquè aquesta recepta porta ingredients silvestres i primaverals!
Per cert, amb aquesta recepta també m'apunto a l'embolic organitzat la setmana passada sobre l'ús de flors a la cuina...

Aquesta recepta va sortir d'un curs d'herbes remeieres, al qual em vaig apuntar per distingir i conèixer tipus de flors i d'herbes, però l'únic que vaig aprendre va ser a fer licors (especialment de menta o tarongina), pomada de calèndula i, és clar, aquest xampany de saüc. El saüc, suqué, sugué, sulgué o com en digueu a la vostra zona, és un arbust que acaba sent arbre si pot arribar a créixer, que se sol trobar a les lleres dels rius. Nosaltres, per sort, en tenim un al davant de casa (el que veieu a dalt).
Em va tocar fer unes traduccions per a una més que famosa empresa de cava catalana i resulta que aquesta recepta segueix el mètode tradicional d'elaboració del cava, però fet a casa.

Ingredients per obtenir uns cinc litres, més o menys:
12 ramells de flors, més o menys pesen uns 70-80 grams
750 grams de sucre blanc
1 llimona
2 cullerades de vinagre de vi
4 litres i mig d'aigua

L'ideal és collir els ramells a plena floració, les flors són molt perfumades, així que quan t'acostes a l'arbre, ja en sents la flaire. Convé collir-los i fer-los servir el mateix dia, per no perdre'n l'aroma. Quan els tinguem, els posem en un recipient ample, amb el suc de la llimona i la pell tallada a trossets. Hi afegim el sucre, el vinagre i l'aigua. Ho deixem reposar completament destapat un parell de dies a dins de casa.

Transcorregut aquest temps, ho colem i ho passem a una garrafa gran. Aquí el líquid haurà de reposar quinze dies, durant aquest temps es produirà la fermentació. Per aconseguir xampany i no vinagre, caldrà tapar el bocal amb una gasa de fil perquè pugui sortir el gas carbònic de la fermentació, però que no hi pugui entrar la mosca del vinagre.

Un cop transcorreguts aquests 15 dies, ho passem a les ampolles definitives, on es generarà el gas que finalment tindrà el cava. Jo vaig embotellar-ho en ampolles de gasosa antigues (li dóna un toc vintage molt maco) i en ampolles de Vichy (vaig aconseguir un cava amb molt més gas). Val la pena remarcar que ho feu com ho feu, heu de pensar que això genera molt gas i, per tant, molta pressió. Si ho feu amb ampolles de tap de suro, haureu d'assegurar els taps amb filferro.
Un cop hagueu embotellat bé el líquid, ho deixeu reposar tres setmanes.

Un cop han passat aquestes tres setmanes, ja podem posar-lo a la nevera i servir-lo ben fred. A triomfar a la taula! Compte quan l'obriu, que és escumós com qualsevol cava que obriu a taula i el líquid es frissa per sortir.
El gust és molt curiós, força dolç, la lyli diu que sembla que beguis colònia. A mi m'agrada, però sobretot em fa molta gràcia haver-lo fet des de zero :-)

Mireu quina bombolla més petita!

Bledes amb bolets

2010-08-31T09:40:00.036+02:00

Aquest apunt és per compensar una mica l'excés de les entrades anteriors... ahir vaig sentir per la ràdio que la gent s'engreixa entre 1 i 2 quilos a l'estiu perquè abandona els hàbits dietètics habituals (que no vol dir que siguin els adequats, clar)... doncs us oferim un plat amb ben poques calories: bledes amb bolets.
Com que ja havíem acabat els bolets, vam fer servir una bossa de bolets congelats combinats, i la veritat és que va quedar prou bo (això va dir la Lydia... a mi les bledes em fan força angúnia).

Ingredients:
Bledes
Bolets
Oli
Sal

Netegem bé les bledes i les coem al nostre gust. Jo les vaig fer al vapor, que és com agraden més a casa. Mentrestant saltem els bolets en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Quan s'hagin begut tota l'aigua, hi afegim les bledes, salem al gust i ho deixem marcar a foc fort, fins que faci una mica de crosta. Llavors és el moment d'abocar-ho al plat i cap a la taula ben calent!
Ja ho veieu, un plat fàcil, bo i ben lleuger.

Per cert, avui és el Blogday i m'agradaria recomanar-vos cinc blocs que segueixo i que m'agraden moltíssim:

Orangette, un bloc de cuina que porta la Molly amb unes receptes genials.
Delicious:days, un altre bloc de cuina amb unes fotos boníssimes :-)
The Oatmeal, el bloc imprescindible per perdre aquell temps que no tens... i per fer-te venir un somriure als llavis en aquells moments en què realment fa falta (compte, llenguatge força groller).
Ikea Hacker, per a addictes a donar una segona oportunitat a les coses, veure els objectes des d'un altre punt de vista i, com no, el low-cost aplicat a qualsevol racó de la casa.
I can has cheezburger (o qualsevol de la seva òrbita, com ara I has a hotdog o Failblog), regne oficial dels LOLcats :-)
Per cert, sabieu que em van publicar una foto meva de la Daina al primer llibre de LOLdogs? :-)

Pastís fullat amb ganache de xocolata

2010-08-28T08:35:00.000+02:00

Recordeu que fa uns dies us vaig ensenyar a fer ganache de xocolata? Recordeu que només és apte per a xocoaddictes de pura raça. L'únic problema que trobareu quan en feu és que hi ha perill d'acabar menjant-se-la a cullerades. Per evitar-ho, podeu fer-hi una base i dissimular així una mica aquell rampell inesperat i injustificable :-)

Ingredients:
1 placa de pasta de full
Ganache de xocolata a plaer
Ou

La preparació és ben senzilla: tallem les vores de la pasta de full per fer unes baranes que puguin aguantar la xocolata, muntem les baranes, punxem amb una forquilla la base (perquè no s'infli gaire), ho pintem tot amb ou i ho passem pel forn seguint la recepta de la pasta de full (normalment entre 10 i 20 minuts, segons el gruix).
Un cop surti del forn, deixem que es refredi molt i hi posem la xocolata per sobre:

Jo em vaig dedicar a fer-hi aquesta mostra amb una forquilla, és molt fàcil: primer fas una passada de banda a banda, una altra al costat i així fins que arribes al final. Llavors girem la forquilla 90º i anem marcant un tros sí, un tros no, que quedi com un tauler d'escacs:

Que vagi de gust, golafres meus!

Flawnie

2010-08-22T19:15:00.000+02:00

Continuem amb receptes dolces... aquest cop toca un flawnie, batejat així per la Mercè de Cuina per llaminers (ànims, noia, que se't troba a falta força). La recepta és una barreja de flam i brownie, molt apta per a golafres i amants de la xocolata i els capricis dolços, fàcil de fer i amb un resultat final molt sucós.
Com indica la Mercè al seu bloc, amb les seves quantitats surten dos pastissos descomunals, així que jo recomano fer-ne la meitat (les meves mesures ja estan adaptades.

Ingredients:
Per al motlle:
Sucre cremat

Per al flam:
300 ml de llet
1 mica de sucre amb vainilla
2 ous
75 grams de sucre

Per al brownie:
100 grams de xocolata negra
75 grams de mantega
75 grams de sucre
2 ous
50 grams de farina
1 pessic de sal
1 culleradeta de llevat químic

Primer de tot preparem el motlle: el deixem ben pintat amb sucre cremat (el meu era comprat).
Després comencem a preparar el brownie: desfem la mantega amb la xocolata, ho deixem refredar una mica i després hi afegim el sucre i els ous i ho barregem bé. A continuació hi posem la farina, la sal i el llevat i ho tornem a remenar. Quan ho tinguem ben homogeni, ho aboquem al fons del motlle.

Ara anem a pel flam: posem tots els ingredients en un bol i ho batem amb les barnilles. Quan estigui ben barrejat, ho aboquem amb cura a sobre el brownie (tranquils, que no es barreja, a no ser que ho precipiteu de molt amunt). Emboliquem el motlle amb paper de plata.
Finalment només queda passar pel forn: preparem un bany Maria per al motlle, a 200ºC els primers 20 minuts i a 180ºC els 40 minuts següents. Ho retirem del forn, ho posem a la nevera i quan sigui ben fred i quallat, ho desemmotllem.
Ho decorem una mica (jo amb unes fulles de menta i un parell d'arbrets de xocolata, o bé amb uns gerds acabats de collir) i cap a la taula falta gent!

Restaurants: Restaurant Submarí (Ciutat de les Arts i les Ciències, València)

2010-08-13T09:29:00.000+02:00

Fa un parell de mesos vam fer una escapada a València, i després de comprovar la terrible calor que fa a la ciutat, i sobretot veure que allà no hi ha cap lloc amb ombra, vam visitar l'Oceanogràfic. Per dinar, la lyli va tenir el detall d'encarregar taula al Restaurant Submarí, tot un luxe, tant per a la vista com per al paladar.

L'edifici és espectacular i queda molt ben emmarcat a dins de tota l'arquitectura de l'Oceanogràfic, tot molt modern i net (especialment, net). I entrem cap al restaurant:

Segurament aquests llums són els més retratats del restaurant, ja que són molt espectaculars, i molt més grans del que semblen en les meves fotografies.

Teníem la taula al costat de la paret, i aquí és molt interessant que sigui així, ja que en lloc d'una paret normal, hi ha uns vidres descomunals amb milions i milions de peixos donant voltes com desesperats! Val a dir que en els primers moments mareja una mica estar assegut i anar veient com passen peixos i més peixos :-O

La carta era força limitada, no hi havia massa plats per triar (potser un total de 10 o 12, com a màxim).

I comencem amb els plats: d'aperitiu ens van portar una royale de foie amb reducció de Pedro Ximénez. A mi no m'agrada el foie, així que ja vam començar amb mal peu! La lyli va dir que tenia poc gust de foie, dominava massa la reducció.

De primer plat la lyli va demanar tub de txangurro, escuma de poma i herbes aromàtiques. L'anècdota va ser quan va mossegar un gra d'espígol: semblava que s'hagués begut un raig de colònia XD

Jo vaig demanar un plat del menú vegetarià, perquè no m'acabava d'agradar cap dels altres plats: una sopa de tomàquet i gelat d'alfàbrega; va ser molt bona, semblava una mena de gaspatxo suau amb un regust de pesto, molt i molt fred.

De segon la tria va ser fàcil: carré de xai, risotto de blat, hummus i croqueta d'all per a tots dos. El xai era tendre i melós com pocs, i n'hi havia per quedar més que satisfet :-)

Finalment vam rematar la feina amb uns bombons de xocolata i maduixa (que realment eren les tres boles de la dreta, bombons gelats amb ganache de xocolata; a la part de l'esquerra hi havia una mena de pastisset calent embolicat amb planxa de xocolata, exquisit).

Pasta de full o de croissant (TMX)

2010-07-28T16:37:00.000+02:00

Aquest és el resultat de la massa crua, la qual es pot fer servir per a una coca de greixons (ja retratada) croissants individuals boníssims (que també tinc retratats) o bé dos croissants talla XXXXL (que no tinc retratats). En aquesta foto es pot observar molt bé el fullat de la pasta :-)
Aquesta recepta és una mica laboriosa, però realment val molt i molt la pena, us recomano fer-la a casa, un dia que no hagueu de sortir, ja que cal passar poca estona a la cuina, però des de la primera barreja fins l'entrada al forn hi ha unes 6 hores de diferència...
La recepta ha sortir del llibre Pan y bollería con Thermomix.

Ingredients (2 coques o 30 croissants aproximadament)
Massa mare:
100 grams de llet sencera
30 grams de llevat fresc
170 grams de farina de força

Resta de la massa:
340 grams de farina de força
80 grams d'aigua
1 ou
75 grams de sucre
5 grams de sal
100 grams de mantega

Per fullar (evitem jocs de paraules aquí):
250 grams de mantega molt freda

Comencem preparant la massa mare: posem la llet al vas i programem 1 minut 37ºC, velocitat 1. Quan acabi, hi afegim el llevat i programem 10 segons, velocitat 3. Finalment hi posem la farina i ho pastem 30 segons a velocitat 4. Traiem la bola del vas i ho posem en un recipient amb aigua calenta per accelerar el procés. Quan floti, estarà a punt (amb 10-12 minuts n'hi sol haver prou).

Ep, que ja treu el nas!

Ara continuem preparant la massa: sense netejar el vas, hi posem la farina, l'aigua, l'ou, el sucre, la sal i la mantega.

Barregem 30 segons a velocitat 6.

Ara hi afegim la bola de massa mare (no cal ser molt escrupolosos amb l'aigua calenta que s'emporti, però tampoc ens passem!).

Ara programem 3 minuts a velocitat espiga. Quan acabi, ho deixem 45 minuts a dins del vas amb la tapa posada, que vagi llevant. Val la pena posar una bossa de plàstic per sobre, ja que la massa lleva molt.
Mentre va reposant, podem preparar la mantega per fullar la pasta: agafem el bloc de mantega i la posem entre dos trossos de plàstic transparent, grans, força grans (A4 o superior), i amb el corró anem aplanant la mantega fins que quedi un rectangle de 20x28 més o menys. Val la pena dir que aquest pas és força cansat, però té truc: primer es comença a cops de corró amb la mantega, perquè s'estiri una mica, i cap al final s'estirà rodant normal. Un cop acabat, es torna a posar a la nevera.

Quan la massa hagi reposat bé, començarem el que agrada tan a tot el món: a fullar :-)
Tot i que molts ho desitgeu, aquí vaig abandonar la càmera perquè tenia les mans enfarinades a més no poder...
Posem la massa sobre un plàstic gran i comencem a estirar-la fins que quedi un rectangle de 40x30 i uns 7 mm de gruix, més o menys. Hi posem la mantega al mig, de manera que ocupi el terç central. Llavors tancarem les ales, però que només es toquin per tancar-se. Ho sellem bé amb els dits, ho emboliquem amb el paper i cap al congelador, uns 15 minuts. Passat aquest temps, ho girem perquè es refredi igual per cada banda.
Ho traiem del congelador i tornem a estirar la massa: aquest cop fins que quedi d'uns 7-8 mm de gruix. Llavors en fem una volta doble: doblem la massa pel mig i tornem a doblar-la pel mig (veureu 4 capes al perfil). Ho emboliquem amb el mateix plàstic i ho deixem a la nevera, com a mínim mitja hora.

Tornem a estirar la massa cap a les obertures i ho pleguem com si fos un tríptic. Ho tornem a embolicar i mitja hora més a la nevera. Després d'aquest temps, tallem la massa pel mig i comencem a estirar-la, fins que acabi amb un gruix de 5 mm més o menys. Ara ja podem fer els talls que calgui (croissant, coca, napolitanes...).

Aquí, coca :-)

Ho amanim bé amb el farcit que vulguem i ho deixem a punt per llevar (2 hores com a mínim).

Aquesta serà de greixons

Després d'aquest temps, ho coem a 180ºC entre 12 i 20 minuts, segons el gruix.

Pastís bicolor (TMX)

2010-07-13T15:30:00.000+02:00

Gent, no podem seguir el ritme... anem de bòlid absolut, a casa no ens atrapem la feina, i la cuina ha passat del disseny a la supervivència (i que a més ha d'agradar a les nenes). De totes maneres, hem engegat algun projecte nou amb molta il·lusió i estem a l'expectativa de veure com surt!

El pastís d'avui és una divertida variació del bescuit ràpid que apareix al llibre bàsic de Thermomix. El bescuit en si és molt bo, potser una mica oliós perquè és força gras (però precisament això és el que el fa bo), jo li vaig donar un gir curiós amb colorants i xocolata. Si no teniu Thermomix, podeu fer aquesta mateixa recepta sense la màquina, o podeu passar pel bloc de la mestra dels cocs a inspirar-vos ;-)

Ingredients de la recepta original:
3 ous
200 grams de sucre
100 grams d'oli de girasol
1 iogurt
170 grams de farina
1 pessic de sal
1 sobre de llevat

Jo vaig afegir:
colorant vermell
1 rajola de xocolata

Posem els ous al vas, afegim el sucre i programem 2 minuts, 37º, velocitat 3. Hi afegim l'oli i el iogurt i barregem 15 segons al 3. Hi afegim la farina, la sal i el llevat 12 segons al 2 i mig. Acabem de barrejar-ho amb cura amb l'espàtula.
Separem la massa en dues meitats: a la primera hi afegim colorant, fins que quedi del color del vostre gust (jo crec que hi vaig tirar unes 12-15 gotes). A la segona hi afegim mitja rajola de xocolata fosa. Fem cada mescla per separat i ho reservem uns instants.
Mentrestant, greixem uns motlles i els empolsinem amb farina.
Finalment, el truc dels quadres: agafem les dues mescles i les aboquem alhora al motlle, que vagin ocupant la meitat cadascun. Omplim uns 3/4 de cada motlle individual i ho posem al forn, 170º uns 20 minuts més o menys.

Un cop surten, desemmotllem, tallem pel mig i en girem la meitat superior, així quan fem el tall transversal ens apareixeran els quadrats :-)
Fonem l'altra meitat de la rajola i en fem una crosta a la part superior.

Ep, pel mateix preu, un altre truc per fer unes cobertures de xocolata molt definides: temperem la xocolata (si tenim temps i ganes, clar), agafem un pinzell i pintem el motlle per dins. Quan ens haguem assegurat que no queda cap tros buit, hi posem el pastisset ja cuit (en aquest cas, un ós) i ho fem refredar ben ràpid. Quan desemmotlleu, us quedarà de cine :-)

Bacallà al vapor amb salsa biscaïna (TMX)

2010-06-29T06:30:00.000+02:00

Vam anar fa un temps a una classe de Thermomix amb receptes exclusivament de vapor, van cuinar de tot i tot era molt bo. Per aquí ja havíem publicat força receptes de vapor, però sempre hi ha lloc per fer-ne més. Uns fanàtics del bacallà com nosaltres no podem deixar passar de llarg una recepta com aquesta. Per cert, poseu-hi bitxo, que és l'alegria del plat :-)

Ingredients:
6 trossos de bacallà dessalat
1 ceba gran
2 cebes de figueres
2 grans d'all
1 pessic de sal
100 grams d'oli d'oliva
100 grams de pernil salat picat
2 cullerades de polpa de nyora
1 bitxo (molt recomanable)
100 grams d'aigua

Comencem greixant amb oli la base del Varoma i hi posem el bacallà. Ho apartem per més endavant.
Ara posem les cebes al vas i les triturem 4 segons a velocitat 4. Baixem cap a les ganivetes tot el que s'hagi escampat pel vas i la tapa. Afegim els alls, la sal i l'oli i programem 10 minuts, 100º i velocitat 1.
Quan s'acabin aquests 10 minuts, hi posem el pernil salat i coem 10 minuts més a 100º i velocitat 1.
Hi afegim la polpa de nyora i el bitxo i aquest cop cuinem 5 minuts, 100º i velocitat 1. Ara hi posem l'aigua i programem 15 minuts, varoma i velocitat 1. Un cop passat 5 minuts (és a dir, quan en quedin 10 al temporitzador), posem el Varoma a sobre del vas. Quan s'acabi el temps ho parem tot i servim el bacallà amb salsa per sobre.

Bon profit, gent!

Pasta d'arròs amb verdura al wok

2010-06-18T14:55:00.000+02:00

Aquí tenim una recepta de provar i encertar-la. Cal donar sortida a la muntanya de verdures de la nevera, així que portem uns dies superant amb escreix les cinc racions de fruita i verdura recomanada, és possible que d'aquí poc comencem a treure arrels :-)
Aquesta recepta va sorgir del no-res, per gastar un altre excedent de verdura, i la veritat és que va sortir molt bé, amb un toc força exòtic gràcies a la salsa de soja i, especialment, a la pasta d'arròs, unes tallarines que havia comprat força temps enrere en un supermercat xinès d'aquells que només tenen cartells en xinès on t'has d'entendre amb senyes (com a molt). Aquesta pasta venia en un paquet de 500 grams i ja separada en 5 porcions individuals, potser una mica massa grans per al nostre gust, però tampoc és la mort de ningú, s'allarga a 6 i tots contents!

Ingredients:
Pasta d'arròs
3 pastanagues
2 cebes
Mitja col
Soja germinada a plaer
Salsa de soja
Oli de blat de moro

Comencem bullint la pasta segons les especificacions de la pasta. Mentrestant, anem tallant la verdura que quedi tota més o menys a la mateixa mida: a tires llargues i primes queda força bé, perquè al wok interessa que sigui prim per coure's molt ràpid.
Quan ja tinguem la pasta feta, la colem i la reservem. Ara posem oli de blat de moro al wok i l'escalfem a foc viu. Quan sigui ben calent, posem les verdures, menys la col, al foc i ho saltem 2-3 minuts, ho salem, hi afegim la pasta, un raig generós de salsa de soja, els germinats de soja i la col, ho remenem tot plegat i ho tapem ben ràpid i apaguem el foc. Amb el vapor que quedi, s'acabarà de coure la col.

Ho servim i a triomfar! Recordeu que, com sempre, el millor és el que s'ha quedat enganxat al cul del wok :-)

Per cert, algú té receptes que portin col llombarda?