dimarts, 4 de maig del 2010
Mercats: Lactium (Vic)
Jo vaig avisar, el Lactium ja arriba, i aquesta fira no perdona, ideal per als amants del formatge :-)
Tot i tenir un cap de setmana força ple (vaig anar a córrer aquí), al final vam trobar un parell d'estones per anar-hi, fer fotos i tastar (especialment tastar molt).
Com a la majoria de mercats i fires de Vic, hi va haver força gent. Aquesta fira s'organitza a la rambla del Passeig, des de la part final i fins la meitat.
Com podeu veure, els productors de formatge porten tots els premis que han rebut a altres concursos, aquests formatgers d'Idiazábal estaven ben orgullosos de la seva copa.
A part de formatges, també hi ha altres productes (la majoria derivats làctics, com matons, iogurts...), però també trobem coses per acompanyar i fer maridatges, com aquestes delicioses melmelades. També hi havia un parell de parades amb material per confeccionar formatges a casa (motlles, enzims, qualls) o a nivell industrial (maquinària variada), però no entusiasmava gaire, la veritat :-(
Per gustos, els colors... i en aquesta fira, per gustos, els formatges: secs, tendres, tous, curats, crus, cuits, de tota mena.
Aquesta és una imatge que reflecteix perfectament la fira: provar, ensumar, mirar, remenar i tastar.
Tampoc ens podem oblidar dels formatges amb olis, ideals per als amants de sucar-hi pa, quan s'acaba el formatge encara ens queda mitja feina per fer! Aquest oli també és fantàstic per alguna amanida especial :-)
La gràcia d'aquest mercat és que els productors són els que presenten i venen els productes i per això pots parlar amb ells, explicar-los què t'agrada i deixar-te aconsellar: ningú en sap més que ells, d'això!
Vinga a tallar! Vinga a tastar! Els productors catalans feien tallets més petits que els altres... casualitat o tradició?
A nosaltres ens tornen bojos els formatges que porten sabors a la pell, i en aquesta ocasió val a dir que n'hi havia un munt per triar.
Un altre dels preferits de la lyli, aquest Nevat la fa anar de bòlid (i aquesta mà que s'escapa per aquí, és sospitosa...).
A mi, en canvi, em tornen boig els formatges secs i molt curats. Com més millor... i si ho són exageradament, premi! Menció especial per a aquells formatges que et fan picor a la gola quan baixen...
No el vols sencer? Cap problema, a Lactium te'l tallaran pel mig :-)
Aquesta era la parada més exòtica del mercat d'enguany: formatges de Lituània!
Ens van donar un trosset de pa sucat amb mel i amb formatge per sobre... era deliciós. Per a les criatures tenien uns bastonets de formatge molt curiosos i divertits.
Més formatges amb oli. Crec que aquest any n'hi havia molt més varietat que l'any passat.
Apa, un tast més. Vam estar parlant una bona estona amb aquests i al final vam comprar-los dues meitats: una amb coberta de pebre (es menja tot, però és molt picant) i una altra amb coberta de romaní (també es menja tot i és molt aromàtic).
I finalment una curiositat: hi havia concurs de munyir vaques (de mentida) per a nens, una experiència molt divertida per als menuts.
Una gran crónica. Ara m'he acabat d'endur el disgust ja que veig que veníen el quall per a fer formatge...que el porto buscant per el Vallés ja no se quan de temps...ostiessssssss
ResponEliminaFelicitats per la crònica, i també als viguetans per Lactium.
Ha estat com si haguès anat a la fira!!! Has fet una explicació ben acurada!! Una pena no haver-me enterat abans.
ResponEliminaPetonets
Fantàstica crònica!! m'agraden molt els mercats i tal com fas les cròniques es com si hagués estat!
ResponEliminaAnna
He gaudit molt llegint la crònica, l'has feta fantàstica! Ja m'imagino l'ambient a la Rambla de Vic... i la barreja d'olors, espècies, fomratge, vi, melmelades... Has anomenat una pila de formatges que no coneixia!
ResponEliminaI el concurs de munyir vaques segur que va ser molt original :)
Quina explicació més ben feta, i quin bé de Déu de formatges! Llàstima que a mi, el tiet colesterol fa que me'ls hagi de mirar una mica de lluny, perquè m'agraden taaaaant!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Primer de tot, i la cursa com va anar? Vas fer podi??? Pel que dius dels productors catalans, jo crec que és casualitat, no?? ;-)
ResponEliminaEns ha agradat molt la teva crònica, i les fotografies son fantàstiques. Un petó ben fort!
Uy no sé con cuál me quedaría yo, qué pintaza tienen todos... pero lo de la vaca es buenísimo!
ResponEliminaUn beso!
Pedazo de reportaje! lástima que no se puedan comprar un Tarrits de estos tan majos con su aceite, Así tras la pantalla! se que estás fotos son tan buenas ... que por un momento he pensado que estaba allí ...
ResponEliminaBesitos
starbase: jo em vaig estar documentant, i en tenien en pols i líquid, l'única diferència era la caducitat (en pols durava 3-4 anys, líquid un any i mig a la nevera). Jo sempre he sentit que pots comprar quall a les farmàcies, però la veritat és que em fa força vergonya demanar-ho i que em prenguin per boig!
ResponEliminamarylou: me n'alegro!
gemma: gràcies! Al concurs hi havia molta cua!
dolça: amb seny es pot menjar de tot :-)
la cuina vermella: la cursa va anar... deixem-ho així. L'objectiu era acabar, perquè les proves van ser molt dures (i anar amb les sabates plenes d'aigua des del minut 2 no ajuda a córrer gaire).
lucía: ¡para eso te los dejan catar todos!
cuinera: ¡gracias!