Ja ho dèiem a l'
apunt de l'altre dia: la tardor és aquí! Què hi ha més de tardor i català que els bolets? Doncs ja els tenim aquí: els rovellons autòctons (no aquella porqueria que ve de lluny i té gust de suro rebullit). Aquesta recepta és ideal per fer-se tot tornant de buscar bolets, no cal massa preparació i tindrem una gran recompensa. Sigui com sigui, la meva recepta preferida continua sent els
rovellons a la llauna, indiscutiblement.
Ingredients:
80-90 grams de pasta per persona
Bolets, tants com n'hi hagi
Formatge ratllat
Oli
All
Sal
Netegem els bolets i els tallem a la mida que vulguem. Els saltem a foc viu en una paella amb oli calent, deixem que treguin l'aigua, passem a foc lent i quan s'hagi evaporat tot, hi afegim l'all picat. Deixem que es dauri l'all i reservem.
Mentrestant, anem bullint la pasta, segons ens indiqui el fabricant. Recordeu que la pasta és molt més bona al dente :-)
Quan estigui feta, l'escorrem i la barregem amb els bolets. Quan sigui al plat, una espolsada de formatge ratllat (idealment, Grana Padano o parmesà) i cap al plat.
Segurament l'Antonella de
La pasta per als catalans sabria afinar molt millor quin tipus de pasta podem fer servir per barrejar amb bolets, nosaltres vam optar per aquesta mena de cargols que recorden el cable de telèfon, però en versió gegant.
La recepta és perfecta. No s'hi da de afegir ni treure res.
ResponEliminaA Itàlia es fan servir les pappardelle (una tallarina molt ampla) per fer amb bolets però em sembla que aquests caragols facin la seva feina.
Buonissimi!
Tens raó que com els bolets de la terra (la nostra.;)) no hi ha res! Res a veure amb els cultivats!
ResponEliminaBolets i pasta combinen de perles! I a part fa tardor! ;)
Les teves petites ja són de menjar bolets? Els nostres la veritat és que els hi costa una mica, menys a la gran (de 13a) que comença a apreciar-los (visca!)!
Molt bona proposta! Petons!
Gràcies Antonella per l'apunt :-)
ResponEliminaNuni, els va a ratxes. A vegades en mengen molts, a vegades no volen ni xampinyons... típic de nens!
a tu per la menció!
EliminaHola! aquesta setmana vaig anar a un curs de pasta fresca, i el cuiner ens va dir que a Italia no couen la pasta i la barregen desprès amb la salsa com fem aquí, si no que la deixen a mitja cocció i l´acaben de coure amb la salsa i una mica de l´aigua que hem cuit la pasta, ja que diuen que com ho fem nosaltres és embrutar-la i no agafa el gust que hauría de tenir. Jo ho he probat amb receptes que feia abans i la veritat és que milloren. Una abraçada!
ResponEliminaMarga, l'Antonella al seu magnífic bloc sempre ho fa així (li deu venir de mena, clar). Jo he descobert també la gràcia de guardar una mica d'aigua de cocció per afegir a la salsa (al pesto es nota una barbaritat, agafa cos de cop).
EliminaGràcies pel comentari!
Gràcies a tu, i per tots aquests plats tan bons que ens ensenyes a fer, gent a qui he donat l´adreça del teu bloc m´han dit que els és molt útil i les receptes són molt ben explicades. Ja he entrat al bloc de l´Antonella i com bé dius és magnífic!
ResponEliminaQue rica esa pasta con setas, además bien sencilla.
ResponEliminabesos
http://lacocinadelagatacuriosa.blogspot.com.es/
ohhh, me encanta la pasta con setas, siempre que voy a un restaurante lo pido (y mira que cuando salgo de casa me propongo probar algo nuevo, jajaja).
ResponEliminaSalu2 y FELIZ AÑO NUEVO!!!! Paula