Civet de senglar

Fa uns dies va sortir a les notícies un fastuós dinar a Fonteta... on es va servir civet de senglar. Jo el tenia cuinat, menjat i retratat des de fa molt temps, així que us passo la recepta d'aquest plat ben especial!

I per què dic que és un plat especial? Doncs perquè a no ser que sigueu caçadors o que en conegueu algun, no és massa normal trobar carn de senglar a la carnisseria (potser si aneu a alguna carnisseria especial, sí que n'hi haurà). A nosaltres ens n'arriba de tant en tant, sempre peces diferents, dies en què et toca un costellam, altres una pota, altres trossos inidentificats, però sempre tots molt bons, perquè són del Lluçanès, terra de bon menjar i de gent cridanera.
Veureu que no apareixen quantitats als ingredients: és molt complicat de calcular, ja que sovint es fa amb el que hi ha, res més. Ni més ni menys...

Ingredients:
Senglar
Ceba
Pastanaga
Patates
Porro
Alls
Farcellet d'herbes
Vi negre
Oli
Sal

Comencem el dia abans de l'àpat (o fins i tot millor dos dies abans: com tots els estofats, guanya molt deixant-lo reposar d'un dia per l'altre): tallem les verdures a daus grans i posem tots els ingredients menys les patates i l'oli en un recipient on pugui quedar més o menys cobert pel vi. Ho deixem macerar 24 hores. Si no queda cobert, ho remeneu una miqueta un parell de cops durant aquestes hores, de manera que tota la carn quedi submergida una bona estona. Assegureu-vos-en, o la carn quedarà tan dura que no es podrà menjar (aplicable a la majoria de caça). L'endemà traiem el líquid, separem la carn de les verdures i comencem a fer l'estofat.

Posem oli generós en una cassola i saltem les verdures, una bona estona, que quedin tovetes. A continuació les reservem i marquem la carn a la mateixa cassola, a foc fort. Quan s'hagi marcat, hi afegim les verdures reservades i hi posem el vi. Si el líquid no cobreix tot, hi afegim aigua (compte amb la carn de caça, ja sol ser molt potent de gust, amb aigua rebaixarem una mica el gust, però no patiu perquè perdi gust, no hi afegiu caldo). Baixem el foc i deixem que vagi fent xup-xup una bona estona (com més, millor). Al cap d'un parell d'hores ja tindrem el civet fet; ara és l'hora de tastar-ne la sal i afegir-n'hi si fa falta.
Una estona abans de servir-ho, fregim unes quantes patates tallades a daus i les afegim al civet. No les remenem gaire, que no perdin el toc cruixent.

I el que sobri, com ja vaig dir fa un temps, es recicla en forma de patates amb suc, un plat de reciclatge per llepar-se'n els dits.