Restaurant: Can Jubany (Calldetenes, Osona)

Tenim nova doctora a casa... i amb menció cum laude. I això no passa cada dia. Per tant, vam anar-ho a celebrar gastronòmicament com cal, a dos quilòmetres de casa, a Can Jubany.

Tant l'Anna com en Nandu i tota la resta d'equip del restaurant es van assegurar que tinguéssim una experiència única, més que un sopar. Engeguem amb una copa de cava, que l'ocasió s'ho val!

Anem per feina, que això és el que tots voleu veure: el que vam menjar!

Primer de tot l'aperitiu:

Mini fuets Jubany: fuets de producció pròpia, un homenatge a la comarca i una clucada d'ull molt bonica als assecadors tradicionals d'aquests embotits amb el disseny del porta-fuets.

Air barreta de cansalada curada a casa.

Pastanaga i remolatxa amb maionesa de mostassa i julivert.

Globus de formatge blau de Centelles: amb l'ajuda d'una mà innocent, s'ha de trencar i menjar molt ràpid, que es fon en qüestió de minuts!

Gaspatxo de cirera clarificat amb sardina i aire d'oli d'oliva: em va encantar la sardina marinada (i això que tinc una aversió personal contra aquest peixot del dimoni).

I anem cap al menú de degustació. A mi em va anar molt bé demanar-lo, ja que així no vaig haver de rumiar quin plat agafava... bé, més que quin plat agafava, era quins plats descartava!

Carpaccio de ceps amb virutes de foie i vinagreta de fruits secs.

Pèsols amb tavella a la brasa amb cansalada.

Com que jo sóc molt finolis i els pèsols em fan mastegot, em van canviar el plat (sort que em van avisar just quan vam demanar el menú) de pèsols a la brasa per aquests nyoquis de carbassa amb làmines de ceps, pernil salat i sèrum de parmesà: els nyoquis eren genials, una mossegadeta venia seguida de l'explosió de líquid interior.

Dashi de gamba de Palamós amb verdures fresques. Fins aquí, estàvem distrets amb el menjar; a partir jo considero que va començar l'autèntic espectacle: preparar el caldo a la taula, amb cafetera portuguesa als teus morros, mentre vas veient com fa xup-xup, amb una flaire que inunda tot, amb les gambes crues al plat, al davant, és una tortura. En el moment que s'acaba de coure la infusió, baixa tota l'aigua cap al pot un altre cop i d'aquí cap al plat. Cal menjar-s'ho anant per feina, ja que les gambes s'han de coure poquet, i amb l'escalfor del caldo això és vist i no vist. Per a mi, el plat estrella del menú. No sé si és millor les primeres gambes, gairebé crues, les últimes gambes, ja bastant fetes... o el caldo: amb la primera cullerada que et va a parar a la boca, et sembla que estiguis llepant les roques de la costa Brava!

La infusió porta les herbes típiques del caldo (api, ceba...) i, a més, els caps i les pells de les gambes, així com una barreja d'algues marines. Brutal!

Ostra escabetxada amb l'escuma de la seva aigua. Un altre ganxo a les papil·les gustatives. K.O. en el segon assalt. Aquí el meu sogre va haver de fer un "alto" amb la mà. Atureu màquines, que això és per plorar!

Ou esclatat amb múrgoles, alls tendres, pernil ibèric i patates soufflé.

Caneló de pollastre de pagès rostit amb moixernons i ceps a la crema.

Arròs sec d'espardenyes i brou d'escamarlans: aquest arròs ja l'havíem tastat d'anteriors ocasions, i realment val la pena que el conservi al menú, perquè és d'una exquisidesa única.

Ventresca de tonyina a la brasa amb contrastos i sal de bacallà.

Colomí de sang rostit amb el seu canapè i faves saltejades.

Pa de Santa Eulàlia de Riuprimer. No us penséssiu pas que uns panarres declarats com nosaltres no havíem sucat pa enlloc... ben bé al contrari, tots els plats van tornar cap a la cuina ben nets!

Per encarar les postres, ens van servir uns talls de formatge, tots catalans, únics, amb molt caràcter.

Fotografia gentilesa de Nandu Jubany

L'evolució de la pinya colada: unes postres genials... tan úniques que fins i tot em vaig oblidar de retratar-les.   Per tant, engego una crida: em comprometo a enviar un amigurumi fet per mi al primer o primera que em faci arribar una fotografia de qualitat del plat. Em va captivar especialment la textura del pa de pessic, amb aquells granets dolços. Els mininúvols també eren molt divertits :-)

Recreació de l'ou de gallina del nostre galliner. Un plat curiós, però per al meu gust, massa dolç, sucre pertot arreu, potser caldria algun toquet de sabor més intens, perquè la veritat és que només notaves la dolçor intensa.

I una presentació fora del menú, un pastisset de xocolata amb una espelma per a la nova doctora.

Per rematar la feina i fer-ho baixar tot plegat, un parell de capsetes amb llaminadures variades que ens vam emportar a casa (menys els bastonets de xocolata blanca i cítric, que eren freds i van desaparèixer a l'instant). Entre les punyetetes petites... núvols de gerds, gominola de mango (amb un gust de fruita espectacular), piruletes de xocolata amb llet i Peta-Zetas, piruletes de xocolata negra amb sal Maldon, Filipinos de praliné d'avellana, trufes de cafè (molt suaus) i macarons de coco (B-R-U-T-A-L-S). Importantíssim no oblidar-se la capsa al cotxe, que tot això es fon amb la calor (cof, cof).

Tot plegat, al final amb algun cafè, una infusió, i regat (potser massa regat) amb un parell d'ampolles d'Ekam, un vi blanc molt bo. Un menú molt equilibrat, amb ingredients locals, producció pròpia i unes arrels tradicionals molt marcades, però amb sorpreses constants pel que fa a textures, aromes, intensitats... una experiència altament recomanable.

La dolorosa, com sempre, al final de tot. Vam menjar 3 adults i 3 nenes (les nenes van menjar canelons i macarrons de primer, mitja ració de filet a la brasa de segon (entre les 3), patates suflé per a totes i un parell de boles de gelat casolà), i tot plegat, amb ampolles de vi, cafès i copes de cava, vam pagar uns 500 €, aproximadament. Us diré que no és car, sinó que són força diners, però per la qualitat que reps, és una cosa que cal provar (amb patrocinador o fent guardiola o com sigui, perquè val la pena).